Font: FAO
L'Organització ha fet una crida als països per a que apliquin estratègies més integrals de gestió d'incendis i millorin el seguiment de les emissions de carboni dels incendis, que contribueixen a l'escalfament del planeta.
"Les causes dels megaincendis són antropogèniques principalment, i el canvi climàtic probablement els s'intensifica, però ara se sospita que també formen un cercle viciós que accelera l'escalfament del planeta-assenyala Pieter van Lierop, oficial forestal de la FAO-. Amb una freqüència cada vegada més gran de megaincendis, a més de les projeccions del clima que indiquen temporades d'incendis més calentes i més seques, aquesta qüestió està cobrant urgència", ha assenyalat.
Alguns incendis colossals recents són la conflagració del Dissabte Negre de 2009, a Austràlia, en què van morir 173 persones i van cremar moltes ciutats, i els incendis forestals sense precedents que hi va haver a Rússia el 2010, on van morir 62 persones i es van cremar uns 2, 3 milions d'hectàrees a conseqüència de més de 32.000 incendis.
L'informe, titulat Findings and Implications from a Coarse-Scale Global Assessment of Recent Selected Mega-Fires (Resultats i conseqüències d'una avaluació mundial a grans trets d'alguns megaincendis forestals), estudia incendis recents ocorreguts a Austràlia, Botswana, Brasil, Indonèsia, Israel, Grècia, Rússia i els Estats Units.
Causes principals dels incendis formidables
Gairebé tots els grans incendis estudiats en aquesta avaluació van tenir un origen antropogènic. Moltes vegades es produeix intencionalment un incendi per obrir terrenys amb finalitats agrícoles o de construcció.
En tots, menys en un dels grans incendis examinats, va intervenir a més la sequera. En tots els casos hi va haver calor, sequera i vent. En els boscos tropicals, el que més propaga aquests incendis descomunals són les deixalles de fusta seca que deixen la tala i la obertura de terrenys per a les plantacions i la producció agrícola.
Falten estratègies equilibrades de protecció contra els incendis
Tot i que moltes vegades s'atribueix a la sequera la propagació descontrolada dels grans incendis, Florida i Austràlia Occidental ofereixen dos exemples en els quals, no obstant haver experimentat una prolongada i intensa sequera, els costos dels incendis forestals, les pèrdues i els danys que van causar semblen molt menors que en altres llocs. Aquests programes reflecteixen enfocaments més equilibrats de prevenció, atenuació i extinció.
A Florida, el Servei Forestal dels Estats Units i l'estat de Florida tenen al voltant de 800.000 hectàrees. Cada any les dues organitzacions incendien entre el 10% i el 20% dels seus boscos de forma controlada. Els incendis controlats es produeixen amb una rotació de dos a quatre anys i tenen un cost de 10 a 30 dòlars americans per hectàrea. En els boscos que no reben tractament, els costos de l'extinció d'incendis moltes vegades poden ser de molts centenars i fins a milers de dòlars per hectàrea, sense comptar les pèrdues i els danys addicionals que poden produir-se.
Al sud-oest d'Austràlia Occidental, el Departament de Medi Ambient i Conservació protegeix un territori de prop de 2,5 milions d'hectàrees. Habitualment realitza incendis controlats per tractar al voltant del 8% -9% dels seus terrenys, amb un objectiu de cobertura dels incendis del 70% -90%. Els costos, les pèrdues i els danys dels incendis forestals s'han reduït molt des de l'inici del programa d'incendis controlats.
L'informe conclou que a algunes zones hi ha en curs iniciatives comunitàries de gestió dels incendis. Aquests models, executats conjuntament per propietaris de terres privats i públics, reconcilien interessos i ofereixen boscos propensos als incendis més segurs i amb més resiliència, a escala de paisatge.
