Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

“Sabem molt poca cosa de les comunitats de papallones de les platges, i això fa que aquestes dades de l’mBMS siguin especialment interessants. Les condicions ambientals de les platges són molt extremes, per la qual cosa hi creix una vegetació molt particular en què només hi poden viure certes espècies de papallones. El fet que aquestes espècies siguin molt més abundants a les platges que als parcs converteix aquests espais costaners en una peça clau per a la conservació de les papallones metropolitanes. Cal, per tant, assegurar la bona gestió de la seva vegetació”, destaca en Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i coordinador científic de l’mBMS.

L’informe també recull els resultats generals de la temporada 2021. Les 50 persones voluntàries que participen en l’mBMS han comptat 2.205 papallones de 40 espècies diferents per al conjunt de parcs i platges estudiats. Això correspon al 20 % de les espècies presents a Catalunya.

“Sabem molt poca cosa de les comunitats de papallones de les platges. El fet que algunes espècies siguin molt més abundants a les platges que als parcs converteix aquests espais costaners en una peça clau per a la conservació de les papallones metropolitanes”JOAN PINO, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i coordinador científic de l’mBMS.

Des del projecte comuniquen que aquesta temporada ha començat “fluixa, degut probablement a que hem tingut un inici de primavera més fresc de l’habitual”, explica en Joan Marull, director del Departament d’Ecologia i Territori de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i director de l’mBMS. “No obstant –prediu en Marull–, amb aquestes últimes pluges i les temperatures suaus que venen esperem un mes de maig potent pel que fa a les papallones, el que permetrà començar amb força la quarta edició de l’mBMS”.

Aquest 2022, l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS (metropolitan Butterfly Monitoring Scheme) anuncia que s’amplia a cinc parcs més i passa a tenir 26 parcs i platges. L’mBMS està impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i del centre de recerca en ecologia CREAF, en el marc del Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET) constituït per aquestes entitats.

Reserves de papallones

A les platges s’han identificat 17 espècies de papallones. D’aquestes, les més abundants són la blaveta comuna Polyommatus icarus, –també molt abundant als parcs– seguida de la migradora dels cards Vanessa cardui i de la safranera de l’alfals Colias crocea. Aquestes dues darreres són més dominants a les platges que als parcs. “Si als parcs metropolitans 10 espècies de papallones concentren gairebé el 75 % del total d’observacions, a les platges, a causa d’unes condicions ambientals més extremes, la dominància d’unes poques espècies és encara més exagerada, ja que cinc espècies concentren gairebé el 85 % de les observacions”, destaca en Joan Pino. Les quatre platges metropolitanes on el voluntariat fa els censos de papallones són la platja de Castelldefels –on s’hi han observat més individus–, la platja de Gavà, la platja de la Murtra (Viladecans) i la platja del Remolar (el Prat de Llobregat).

La safranera de l’alfals Colias crocea és una de les tres papallones més abundants a les platges metropolitanes. Autor: Xavier Mas (CC-BY-NC)

Pel que fa als 17 parcs metropolitans, les tres papallones més abundants són la blanqueta de la col Pieris rapae, la blaveta comuna Polyommatus icarus i la barrinadora del gerani Cacyreus marshalli, que és una espècie invasora d’arribada relativament recent. Els tres parcs amb més diversitat són el parc dels Pinetons (Ripollet), el parc del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobgregat) i el parc del Calamot (Gavà).

Cinc parcs nous

Aquest 2022, l’Observatori s’amplia amb cinc parcs nous: parc de la Costeta (Begues), parc de l’Ermita del Pla de Sant Joan (La Palma de Cervelló), parc de Can Lluc (Santa Coloma de Cervelló), parc de Can Rigal (Barcelona) i parc de la Bastida (Santa Coloma de Gramenet). Per tant, suma un total de 26 parcs i platges repartits entre 13 municipis metropolitans. Per seguir augmentant el coneixement d’aquests insectes bioindicadors, el projecte té oberta una crida a persones voluntàries que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones al parc o platja que li sigui més còmode. Per participar-hi, cal omplir el formulari d’inscripció a la pàgina web del projecte: http://mbms.creaf.cat/.

"Les 50 persones voluntàries que participen en l’mBMS han comptat 2.205 papallones de 40 espècies diferents per al conjunt de parcs i platges estudiats. Això correspon al 20 % de les espècies presents a Catalunya"

L’aposta per la vegetació dunar i els prats florits

Els resultats del projecte destaquen la importància de la vegetació de platges i dunes costaneres per al manteniment de les papallones de l’àrea metropolitana de Barcelona, i “se sumen a moltes altres dades que posen de manifest el seu caràcter de hot spot –àrea d’especial concentració de biodiversitat– per a l’àrea metropolitana de Barcelona i la necessitat de seguir mantenint i millorar aquestes comunitats vegetals tant particulars, tal com es duu a terme ja fa anys per part de l’AMB”, afirma en Jordi Bordanove, coordinador de Serveis de Promoció i Conservació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Pel que fa als parcs metropolitans, els resultats de l’mBMS no deixen lloc a dubtes: els prats dels parcs sotmesos a poques segues, sense regar i lliures d’herbicides i fitosanitaris tenen més biodiversitat de papallones que els prats tradicionals formats de gespa o prats regats. D’acord amb això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix afavorint els prats florits sempre que sigui compatible amb l’ús públic dels parcs. “Sempre que puguem afavorirem els prats florits, ja que som molt conscients dels seus beneficis pel que fa a la biodiversitat i als serveis ecosistèmics associats; a més, contribueixen a tenir una millora paisatgística important i uns parcs més resilients als impactes negatius, com les plagues i les sequeres”, finalitza Bordanove.