Mariano Marzo, Catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, ben conegut per la seva lucidesa respecte al model -i canvi de model- energètic, ha estat l'encarregat de fer la conferència inaugural del II Fòrum de Medi Ambient i Món Local.
Marzo ha fet un recorregut des de tres coordenades: Energia, ecologia i economia. Tres fronts de batalla, un trilema energètic. ‘Som l'home de l'hidrocarbur' ha iniciat. Les dades les hem sentit moltes vegades però continuen impactant: Un 81,21% de tota l'energia primària del món son hidrocarburs; des del 1950 el consum energètic s'ha multiplicat per 5, la població per 2, les emissions de CO2 per 4. Multiplicacions que certifiquen que el canvi climàtic és conseqüència del desenvolupament econòmic i demogràfic, i que els fòssil són només l'instrument, la causa és sens dubte el model. I que quan fem polítiques només actuem en el tema energètic, però no sobre la demografia ni qüestionem el creixement econòmic continuo i il·limitat.
La demanda energètica ha centrat part del seu discurs. Cal destacar les previsions: ‘En els propers 25 anys no podrem prescindir dels hidrocarburs, sí rebaixar-los. No podrem perquè el 30% de la humanitat consumeix avui el 77-80% de la energia primària, i un 70% es vol incorporar al consum massiu d'energia. I ho faran, a més, consumint molt de carbó. Per tant, ‘s'ha de formular bé el problema, ara no ho fem, apliquem un optimisme desbordant'
De fet, fa temps que ho sabem: L'extracció de petroli ja no pot seguir la demanda. Però el problema no són les reserves sinó el fluxe de producció, tenir el petroli a temps per al seu consum. I això afectarà la seguretat de subministrament. Marzo ha subratllat: ‘Aviat tornarem a tenir una dependència dels països de la OPEP com la de la crisis del 73' De fet, al ritme de la demanda, ‘tenim 10 anys per posar en marxa 3 Aràbies Saudites' que produeixen 3 milions de barrils diaris. Cal abordar urgentment el tema del transport, perquè petroli és transport.
Per tant, insisteix, la era del petroli fàcil i barat s'ha acabat i això sense internalitzar els costos de CO2 . De fet , ‘estem fent una transferència enorme de diners de països consumidors a productors de petroli. I posa com a exemple:' A 100$/barril la OPEP pot comprar el Bank of Amèrica amb els beneficis de dos mesos, i General Motors -que es suposa ha de liderar el canvi de mobilitat- en només 6 dies'.
Així doncs, que cal fer? Marzo ha remarcat la necessitat de plantejar el problema en termes estratègics urgents, i més amb una dependència del petroli tan alta com la d'Espanya (48%) que significa el 65% de tot el nostre dèficit comercial: 30 milions d'euros de dèficit per importació energètica.
La clau és, indica, buscar un equilibri entre els tres fronts: econòmica, ecologia i energia. Per fer-ho algunes pautes:
1. Eficiència i estalvi. Cal una gestió de la demanda, no ens podem permetre gastar tant.
2. Educació de la població
3. Renovables a tope, i una bona política que evite el rebuig social o efecte NIMBY
4. Propulsar combustibles fòssil el més nets possibles, prioritzant el gas, després el petroli i per últim el carbó
5. Posar en marxa mecanismes de segrestament del CO2
6. Substituir progressivament l'energia nuclear. En aquest sentit, Mariano Marzo ha estat clar, en dir que ‘la catàstrofe de Fukushima li havia fet canviar de parer en aquest sentit, i que s'hauria d'esgotar la vida útil de les centrals i anar progressivament substituint aquesta energia. De fet, com ha assenyalat: 'Només el 20% a Espanya - el 50% a Catalunya- de l'electricitat prové de les nuclears, i això és només un 20% de l'energia que consumim. Per substituir aquest 20% del 20% cal eficiència i una bona connexió de la xarxa per aprofitar les renovables'.
Mariano Marzo ha acabat la seva ponència advertint: ‘I per suposat està prohibit fer electoralisme amb aquest tema'.
Per aprofundir:
“En això del canvi de model energètic actuem com a nens”
