Redacció
L'estudi ha estat presentat pel coordinador de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Ferran Vallespinós, acompanyat per representants de les empreses que l'han realitzat.
El treball, que s'ha elaborat a partir de les dades obtingudes amb les tècniques de cartografia més modernes i amb una cobertura total de l'àrea d'investigació, descriu l'estat de conservació de l'alguer, un ecosistema protegit pels seus valors ambientals i que contribueix al balanç d'oxigen.
La zona investigada és de més de 4.000 hectàrees i s'hi ha pogut identificar la presència de dues comunitats de fanerògames marines: la Posidonia oceanica, que només es troba a la Mediterrània i que ocupa una superfície de 457 hectàrees, i la Cymodocea nodosa, amb una extensió de només 15,5 hectàrees i organitzada en grups aïllats poc densos.
En el cas de la Posidonia oceanica s'han identificat fins a 5 tipologies de comunitats: 180,8 hectàrees de Posidònia molt densa, 76,3 hectàrees de Posidònia densa, 166,4 hectàrees de Posidònia poc densa, 4,6 hectàrees de Posidònia a taques i 13,7 hectàrees de Posidònia molt degradada. També s'han identificat 40,8 hectàrees de mata morta.
Fent una comparativa amb la cartografia realitzada l'any 2002, resulta que la superfície ocupada per les comunitats de praderies molt denses de Posidònia ha experimentat un sensible increment, passant de les 55 hectàrees a les 180,8 hectàrees en 10 anys. Això, segons Vallespinós, és "molt bona notícia, però cal tenir en compte que la metodologia utilitzada ha estat molt diferent".
Un dels factors que ha ajudat a la recuperació de les comunitats ha estat la prohibició de la pesca d'arrossegament i el sanejament i la qualitat de l'aigua. Segons ha explicat Ferran Vallespinós, «Tot apunta a que les causes de regressió de l'alguer de Mataró són principalment "històriques", com ara els temporals i que, en la situació actual, cal esperar una progressiva recuperació i millora de les comunitats, en un procés molt lent». De totes maneres, també ha avançat que la base cartogràfica que s'ha establert en aquest estudi permetrà, en el futur, fer seguiments que no estiguin condicionats per la utilització de metodologia de cobertura parcial.
L'estudi s'ha realitzat a petició de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS) a l'Ajuntament de Mataró i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. Durant la presentació, Baron també ha remarcat la importància d'aquest estudi per a la ciutat de Mataró. «Aquest treball, -ha dit- ajuda a que la ciutadania comprengui millor els valors del nostre litoral». Baron ha afegit que el model que s'ha seguit a Mataró per la custòdia de les posidònies «ja s'està exportant a d'altres llocs de litoral barceloní», com ara a Espais del Garraf, on ja s'ha fet la licitació del projecte.
