Recursos

Aquest Informe, el tercer d’aquestes característiques que elabora la Generalitat de Catalunya, vol ajudar a traslladar a la ciutadania de forma entenedora les principals dades referides a l’estat del medi ambient a Catalunya.

Fins al 15 de novembre es poden presentar les candidatures per al Premi Catalunya d'Ecodisseny 2023, un guardó que reconeix productes en el mercat i en desenvolupament dissenyats, fabricats o executats a Catalunya amb criteris d'economia circular.

Catalunya històricament s’ha caracteritzat per disposar d’una potent indústria tèxtil. En l’actualitat destaca dins d’Europa pel seu gran potencial d’aprofitament dels residus tèxtils: comptem amb una llarga tradició de fàbriques que fan servir materials tèxtils reciclats en la seva producció.

El clima mediterrani ens té acostumats a una marcada dualitat, caracteritzada per llargs períodes de sequera que s’alternen amb episodis de pluges intenses i de curta durada. Aquests fenòmens s’estan cada cop accentuant més arran del canvi climàtic. Si el darrer trimestre de 2019 i els primers sis mesos de 2020 es van caracteritzar per temporals de pluja importants, des de finals de 2020 s’està registrant a Catalunya un llarg període de sequera que encara avui perdura.

La dada

Article

Com hauríem de calcular les emissions de CO2 d'un país? Comptant només les que es produeixen dins del territori o sumant també les que es generen en fabricar els productes forans que consumeixen els seus ciutadans? Dos científics dels EUA han intentat donar resposta a aquestes preguntes creuant les dades de distribució mundial d'emissions amb les de comerç per sectors, i la conclusió és significativa: els països rics externalitzen més d'una tercera part del CO2 generat en produir els béns i serveis que consumeixen els seus ciutadans. Xina és el principal receptor d'aquestes emissions: gairebé una quarta part del seu total nacional es deu a la producció de béns que surten de les seves fronteres.