Copenhaguen: aigua neta a la nova capital del clima

El proper mes de desembre, Copenhaguen acollirà la cimera sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, la reunió internacional que ha d'aprovar un nou protocol per substituir el de Kyoto. Esdevindrà així la nova capital mundial del clima, però no només durant aquests dies: Copenhaguen s'ha marcat com a objectiu ser la ciutat més habitable del món, i esperen ser, l'any 2025, la primera capital de país que neutralitzi totalment les emissions de CO₂.

Per això, fa anys que han posat en marxa diversos plans per reduir el consum de combustibles fòssils i les emissions, i per millorar la mobilitat i la qualitat de l'aire. I a més de tot això, la capital danesa ha dedicat molts esforços a depurar les seves aigües, fins al punt que ara els ciutadans s'hi poden banyar al port mateix de la ciutat.

De l'aigua bruta a les banderes blaves
Fa uns anys, Copenhaguen llençava més d'un milió i mig de metres cúbics anuals d'aigua bruta al port de la ciutat. Però els plans de recuperació i neteja d'aigües han reduït aquesta quantitat de manera dràstica i ara no arriben als 300.000. Aquestes aigües, a més, han passat prèviament per una planta depuradora. Com a conseqüència, la qualitat de l'aigua del port ha millorat tant que ara és possible banyar-se sense cap perill, i s'han construït piscines a dins del port per poder nedar. La primera es va obrir l'any 2002, i ara ja en són tres.

Tot això s'ha aconseguit amb l'increment i modernització de les plantes depuradores, que incorporen procediments mecànics, biològics i químics que garanteixen que l'aigua tingui uns nivells de microorganismes, matèria orgànica, fòsfor i nitrogen inferiors als que podrien suposar cap perill per la població o els ecosistemes. A més, l'aigua ja depurada es retorna a l'oceà a més d'un quilòmetre de distància de la costa, per garantir que es barreja bé amb l'aigua de mar.

D'altra banda, s'estan diversificant els mecanismes de recollida d'aigua. Al barri d'Orestad, per exemple, es fa mitjançant tres vies diferenciades: les aigües negres (les dels desaigües de les cases) van a una planta depuradora, la que es recull a les teulades va directament per al reg de zones verdes i la que es captura als costats de les carreteres i per les boques de claveguera dels carrer passa uns filtres i es dedica també als parcs i jardins. A això cal afegir el menor consum d'aigua per habitant, que implica menys litres que s'han de depurar i, per tant, una eficàcia més gran de les depuradores en baixar el volum de feina. I la situació encara millorarà més a partir de 2010, quan començarà a renovar-se la totalitat de la xarxa de clavegueram de la ciutat.

Si bé les piscines del port són una de les imatges més evidents de la millora de la qualitat de l'aigua de Copenhaguen, no és l'únic cas. Al llarg dels darrers cinc anys, s'ha construït una gran platja artificial, de quatre quilòmetres de llarg, a només cinc quilòmetres del centre de la ciutat, distingida amb una bandera blava, que mostra el reconeixement de la Unió Europea a la qualitat de l'aigua. I s'espera que per al 2015 tot el litoral de l'àrea metropolitana de Copenhaguen sigui apte per al bany.

Al mateix temps, en frenar l'arribada d'agents contaminants, ha millorat la biodiversitat de les aigües marines properes a la costa, i s'han habilitat zones de pesca, tot i que no és permès de consumir algunes de les espècies de peixos, perquè encara tenen un nivell elevat de mercuri i altres minerals. Per garantir la seguretat, s'han instal·lat cartells informatius que alerten dels que cal evitar.

Rebaixar el consum de l'aigua potable
A banda de millorar tot el sistema de recuperació d'aigües brutes, Copenhaguen s'ha centrat també en revisar la qualitat del sistema d'aigua potable per a la població i la indústria i, sobretot, en buscar fórmules per reduir el consum. Des de dels anys noranta s'han realitzat diverses campanyes per donar a conèixer mesures per estalviar aigua. Això, i un augment considerable del preu i els impostos de l'aigua potable han aconseguit que entre 1985 i 2007 el consum d'aigua per càpita hagi baixat de 174 a 114 litres.

(F)

I encara volen reduir més el consum: s'espera reduir-lo fins a 110 litres per l'any vinent, i a només cent litres per persona per a l'any 2012. No serà fàcil, perquè la conscienciació de la població és ja molt elevada, i ja s'apliquen gairebé totes les mesures per limitar el consum que tenen al seu abast. Caldrà doncs aplicar noves vies d'estalvi d'aigua potable, com ara facilitar l'ús d'aigua recuperada: és a dir, l'aigua de pluja o la d'alguns pous subterranis, que no és apta per al consum humà, però si per d'altres usos, com ara per a regar es jardins, per la neteja de cotxes o per a les cisternes dels vàters.

Per altra banda, les autoritats municipals de Copenhaguen estan fent un gran esforç per minimitzar les fuites que pugui haver a les canonades, causades per obres, trencament per congelació o d'altres motius. En els últims anys, des de 2001, s'està revisant tota la xarxa de subministrament per detectar totes les fuites i reparar-les de manera immediata. A més, s'ha posat en marxa la substitució de les canonades de tot el sistema, a un ritme que calcula que s'haurà renovat totalment d'aquí a cent anys.

La millor qualitat de vida del món
Aquest és el lema del govern municipal de Copenhanguen. I és que la gestió de l'aigua és només una de les moltes millores que han incorporat per arribar a ser una de les ciutats més sostenibles del planeta. Entre 1990 i 2005 ja han aconseguit reduir un 20% les emissions de CO₂ que depenien de les institucions municipals, sobretot gràcies a l'expansió de la calefacció per districtes, que ara arriba ja al 97% de la ciutat. Les emissions dels ciutadans, però, van augmentar un 7%.

Ara esperen conscienciar encara més la població per poder consolidar una nova reducció del 20% fins a 2015. Hi contribuirà l'aposta per les energies renovables, traduïda en un parc eòlic, diverses 'granges' solars i la construcció d'una central geotèrmica.

L'accés a les zones verdes és una altra de les preocupacions de l'ajuntament de Copenhaguen. Actualment, el 80% dels seus milió cent-mil habitants tenen un parc a menys de 15 minuts caminant. I se n'estan fent encara més perquè sigui gairebé el total de la població el que tingui una àrea verda a tocar de casa. En els propers anys, es crearan 14 nous parcs i es plantaran tres mil arbres als carrers, que absorbiran part del CO₂ que s'emet i que ajudarà a l'objectiu de neutralitzar les emissions. La promoció del transport en bicicleta, que ja fan servir un de cada tres ciutadans en els trasllats a la feina o als centres d'estudis, la construcció d'un metro nou i la incentivació dels cotxes que funcionen amb hidrògen i dels sistemes de car-sharing també posaran el seu gra de sorra per aconseguir un objectiu tan ambiciós.

En qualsevol cas, la ciutat de Copenhaguen oferirà tot un ventall d'exemples ja en funcionament, i amb èxit, als responsables mundials que s'hi reuniran per decidir què es pot fer per aturar el canvi climàtic. Esperem que hi prenguin nota.

--
Especial Ecociutats a 'Sostenible.cat':

Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen | Heidelberg | Múrcia | Oslo