Les Terres de l'Ebre fa temps que es mobilitzen contra la proliferació de camps eòlics. En l'altre extrem de la costa catalana, l'estiu va començar amb la presentació de recursos per part de diverses associacions cíviques i naturalistes a la instal·lació de 180MW a l'Empordà. Els arguments en contra són de diferent naturalesa. D'una banda hi ha el factor paisatgístic, important en zones turístiques. De l'altra, el factor socioeconòmic, que es deriva del primer.
Els aerogeneradors són quixotescos, impressionants vistos de lluny i encara més quan hi ets a prop. Com en tot, hi ha qui els troba bonics i altres els consideren monstruosos. Un horitzó ple de molins blancs amb aspes que giren sembla sortit d'una escena medieval amb les torres com sentinelles de ficció. Però la qüestió no es limita només als molins sinó a tot el que comporten, com l'eixamplament de carreteres rurals, l'obertura de camins de molta amplada, rases per a les línies d'evacuació o l'afectació sobre la salut i el benestar de la població i la fauna, segons denuncien les associacions ecologistes.
Entre els seus avantatges cal dir que l'energia eòlica és molt barata, és neta pel que fa a emissions i contaminants i permet produir molta electricitat en les localitzacions adequades. Ara mateix, entre els països líder en producció d'energia eòlica hi ha Dinamarca, Alemanya, Holanda, Espanya, India, Xina i Estats Units. En alguns d'aquests països, com Dinamarca, l'eòlica supera el 10% de la producció energètica total. Justament, la seva relativa senzillesa fa possible la instal·lació de petits parcs en qualsevol indret que reuneixi les condicions. I això es converteix, alhora, en un dels seus perills, és a dir, la possibilitat que les autoritats competents permetin la construcció il·limitada de parcs considerats petits (de fins a 5 aerogeneradors) distribuïts per tot el territori.
Ara bé, les reivindicacions de les plataformes contràries a l'eòlica no són "de vici" com dirien els que titllen de reaccionaris als ambientalistes i en diuen que s'oposen a tot i que ens volen fer viure a les cavernes. El fet és que el descontrol o la planificació desbordada tindria un impacte ambiental que va més enllà dels efectes sobre el paisatge o sobre la flora i fauna locals. Hi ha els efectes anomenats més amunt i també problemes d'erosió i moviment dels terrenys o efectes acústics.
La conclusió òbvia és que l'eòlica no per ser una energia neta té un impacte zero, com tampoc tenen impacte zero les carreteres, ni les infraestructures de qualsevol tipus que es facin sobre el territori. I, per tant, els veïns afectats tenen tot el dret a queixar-se o, si es vol dir d'una altra manera, tot el dret a reivindicar que determinades decisions públiques no són legítimes.
I acabem topant amb l'etern dilema de la falta de legitimitat de moltes polítiques públiques que, tot i ser encertades probablement des d'un punt de vista tècnic, no ho són des del punt de vista social. Malauradament, a Catalunya tenim massa exemples de dèficits de legitimació de les decisions públiques en forma de mobilitzacions que es bategen com "cultura del no" però que sovint amaguen una falta de participació pública en el procés de decisions.
Els experts parlen de governança per referir-se al model que redueix els dèficits de representativitat, legitimitat i funcionalitat de les polítiques públiques. En el cas de l'energia, és urgent trobar un model de governança que ens condueixi a la planificació necessària per al desenvolupament socioeconòmic sense generar sistemàticament mobilitzacions ciutadanes en contra.
