3. Salut i benestar

3. Salut i benestar

Reportatge

Les passes de TMB en el terreny de les energies verdes han refermat el seu compromís amb la mobilitat sostenible. Per aquest motiu, TMB ha participat en el vídeo d'un dels seus proveïdors, V.I. Serveis, on s'aborden els canvis tecnològics del sector i la necessitat de professionals qualificats que comportarà.
Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Article

Per tal d’oferir una mica de llum a la situació actual i contribuir a orientar les prioritats de l’Agenda 2030 a nivell local, des de la Diputació de Barcelona, s'ha adaptat la informació inclosa en l’Informe de les Nacions Unides Responding to the socio-economic impacts of COVID-19 a la realitat del món local.

Notícia
 Foto: Pixabay

Foto: Pixabay

Per primera vegada, un estudi amb prop de 80.000 nens i nenes d’àrees urbanes de Catalunya analitza la relació entre diferents exposicions urbanes i la trajectòria de creixement de l’IMC.  La relació entre l’IMC i la contaminació atmosfèrica podria explicar-se ja que aquesta última podria afectar el creixement fetal per l’estrès oxidatiu i la inflamació, entre d’altres, així como afectar el metabolisme basal en nadons, que podria augmentar el risc d’obesitat en induir resistència a la insulina i alteracions hormonals.

Entrevista

La Dra. Rosa Ma Alsina-Pagès és Professora Titular en el Grup de Recerca en Tecnologies Media de La Salle (URL). Parlem amb ella de soroll i de silenci, de paisatge sonor i qualitat de vida. Ens explica el Hush City Mobile Lab Project, com a una de les seves ambaixadores al món, un projecte de ciència ciutadana que permet als ciutadans empoderar-se per a identificar i avaluar “Quiet Areas” zones on el soroll no afecta els processos humans i on podem trobar descans i reconnexió lluny de la contaminació acústica.

Notícia

Un estudi fet a Finlàndia mostra que jugar diàriament en contacte amb les plantes augmenta la diversitat microbiana en la pell i l'intestí

Notícia

A Europa, al menys 100 milions de persones estan exposats a nivells de soroll per sobre dels recomanats per OMS. La contaminació acústica provoca 16.000 morts prematures l'any a Europa. Aquests dies, diversos experts reunits pel Congrés Acusticat, que s'està celebrant a Sant Cugat del Vallès, alerten que no es té en compte el perill real que suposa el soroll, tant per a les persones com per als ecosistemes.

Entrevista

Xavier Basagaña és investigador d’ISGlobal i coordinador de CitieS-Health, un projecte de ciència ciutadana sobre qüestions de salut en entorns urbans, en concret avui parlem amb ell de la relació entre contaminació atmosfèrica i la salut mental. I és que més de 300 persones a Barcelona mesuraran com la contaminació atmosfèrica afecta el seu nivell d'estrès, qualitat de la son i l'atenció. Els resultats que s'obtinguin es creuaran amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per estimar a quanta contaminació està exposada la ciutadania i els seus efectes en la salut mental.

Reportatge
Educació a l’aire lliure a Sao Paulo. Crèdit: Revista brasileira de Ed Física / BBC.

Educació a l’aire lliure a Sao Paulo. Crèdit: Revista brasileira de Ed Física / BBC.

Al llarg de la història, les pandèmies són un dels pocs exemples on la societat s’ha decidit per educar a l’aire lliure i la intenció en aquests casos sempre ha estat la de disminuir el contagi. La millora està demostrada, ja que cada cop més estudis apunten que els llocs ventilats o oberts són els espais on hi ha menys probabilitat d’encomanar la malaltia. Però per què és aquest l’únic escenari on ens plantegem una educació a l’exterior? No haurien d’estar les escoles més en contacte amb la natura, en general, i per molts altres motius?

Entrevista

Manel Ferri és expert en mobilitat i president en funcions de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. És, sens dubte, una de les veus amb més criteri de l'Estat per analitzar els reptes i actuacions a favor de la transició cap a una mobilitat sostenible. Amb ell, analitzem avui quina aprenentatges ha portat la COVID-19 en referència a la mobilitat urbana, però també les mesures concretes que s'estan duent a terme al territori, i el full de ruta que s'hauria de posar en marxa per arribar a una mobilitat deslligada dels combustibles fòssils i enfocada a la salut i el benestar de les persones.

Notícia

La dirigirà José M. Gil, director del Centre de Recerca en Economia del Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA) i cap del programa d’Economia Agroalimentària de l’IRTA.

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.