Un nou projecte proposa perfilar una xarxa de reserves fluvials per garantir la protecció dels trams de rius de més valor ecològic i socioambiental i la conservació de les espècies que hi viuen.
Un dels exemples en què se centra la investigació és la relació de dependència entre plantes i animals frugívors de la qual depèn la regeneració dels boscos: l'augment de la cacera de grans aus frugívores a la Selva Atlàntica brasilera afecta negativament la conservació d'aquest ecosistema tropical.
Publicada la darrera llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)
Un peix de guitarra, una de les dues famílies de rajos que es va posar a la vora de l'extinció a la llista vermella actualitzada de la UICN. Fotografia: Matt Potenski / IUCN
Des dels cims dels arbres fins a les profunditats dels oceans, la destrucció de la vida salvatge per part de la humanitat continua conduint a moltes espècies cap a l'extinció, segons la darrera "llista vermella" que mostra que un terç de totes les espècies avaluades està amenaçada. La destrucció d’hàbitats i la caça ha portat ara a set primats a disminuir, mentre que la sobrepesca ha empès dues famílies de rajades a una situació límit. La contaminació, les preses i la sobreexplotació d’aigua dolça són responsables de greus disminucions de la vida silvestre dels rius des de Mèxic fins al Japó, mentre que la tala il·legal està devastant els palos de rosa de Madagascar i les malalties estan reduint l'om americà.
L'Escaldat és una malaltia provocada pel fong Diplodia Corticola, que afecta des de fa anys les alzines sureres un cop pelades. Donada la prohibició de les directives europees i la moratòria que la Generalitat ha dictat en l’ús del fungicida habitual per tractar aquest fong (metiltiofanat) , tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Departament de protecció dels vegetals de la Generalitat i la Diputació de Barcelona han iniciat un nou estudi per investigar i descobrir nous tractaments biològics que siguin respectuosos amb el medi i ataquin definitivament el fong patogen de les sureres.
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.
Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.
Les escoles castellarenques El Sol i La Lluna i Sant Esteve han participat durant el curs 2018-2019 en el projecte “Biodiversifiquem l’entorn escolar, replantegem la ciutat”. Es tracta d’una nova proposta de l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC), recolzada per l'Ajuntament, que s’emmarca en la línia de treball “Biodiversifiquem l’entorn urbà” i que té per objectiu millorar l’estat de la biodiversitat urbana a partir de l’educació ambiental, la ciència ciutadana i el treball amb la ciutadania, ja que diversos estudis mostren que les ciutats més verdes afavoreixen la salut dels seus habitants.
L'investigador del Museu de Ciències Naturals Constantí Stefanescu participa en un estudi que avisa que el canvi climàtic és més ràpid que l'adaptació dels animals
Aquest pla de reforestació submarina s'emmarca dins el projecte 'Bosc Marí' impulsat conjuntament per REE i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), amb la col·laboració del Govern Balear i l'Aeròdrom Militar de Pollença, que aquest any ha estat reconegut com a millor iniciativa de responsabilitat social en els Premis Cinc Dies a la Innovació Empresarial.
El Consorci de la Costa Brava (CCB) lidera un projecte pioner per afavorir la biodiversitat a l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Palau-saverdera. L'objectiu és potenciar les funcions ecològiques de la infraestructura de manera compatible amb la gestió operativa de la planta. En el marc d'aquesta actuació, s'ha naturalitzat una llacuna que actualment ja acull una de les poblacions reproductores més grans de granota verda del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i també s'ha creat una bassa auxiliar per multiplicar els exemplars de gripau d'esperons i de tritó verd a l'Alt Empordà, que estan en perill d'extinció. En aquest mateix espai, es potenciarà la preservació de l'únic nenúfar autòcton de Catalunya.
L’espècie asiàtica devoradora de les fulles dels boixos, l’eruga del boix (Cydalima perspectalis), torna a estar molt activa aquest any. El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal recull observacions per fer el seguiment d’aquesta espècie invasora i valorar com d’afectades estan les zones atacades.
Recentment s'han construït tres refugis de biodiversitat al parc del Llobregat (Sant Feliu de Llobregat), al parc del Mil·lenari (Sant Just Desvern) i al parc del Riu (el Prat de Llobregat). En els dos primers, els refugis s'han situat als nous jardins d'herbes remeieres, per tal d'afavorir la presència de fauna gràcies també a les plantes nutrícies dels jardins.
Biodiversitat
