L’equip de treballadors d’aquest pla d’ocupació ha estat format per un responsable i quatre peons, que s’han encarregat del manteniment i la neteja de rutes turístiques i espais d’interès singular de la comarca. Un grup de 5 persones, que es trobava en situació d'atur, hi ha treballat durant un any
Amb més de 30 anys d’història és un de les primeres iniciatives d’educació ambiental de Catalunya
Les visites escolars als Espais Naturals del riu Llobregat es reprendran al llarg d’aquest mes d’octubre. Amb això arrenca també una nova edició del programa Apropa’t al Delta de l’Ajuntament del Prat, un dels primers a Catalunya d’educació ambiental, amb més de 30 anys d’història i pel qual han passat fins ara més de 200.000 alumnes d’arreu de Catalunya.
La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.
El Banc de Terres és un projecte impulsat pel BCN Smart Rural i creat conjuntament per la Diputació de Barcelona, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya i té com a objectiu d'incentivar l'activitat agrícola i ramadera a l'entorn del Parc Rural de Montserrat i intentar recuperar terrenys agrícoles que actualment estan en desús o abandonats per tal d’augmentar les terres arables i facilitar l’accés a la terra a la pagesia de la zona.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
Renaturalitzar les ciutats és, sens dubte, una via de progrés que té molt a veure amb l’increment del benestar de les persones a molts nivells i, per això, en molts llocs del món treballen per reverdir les urbs, un fet que imbrica no només amb la qualitat de la biodiversitat i de l’aire que respirem sinó també amb la salut mental i en el reforçament del sentit de comunitat en barris i veïnats.
L’objectiu del projecte és ampliar l’espai natural de l’Aula per a l’estudi de la seva fauna i vegetació. L'actual equipament incorporarà cinc noves plataformes, una bassa naturalitzada, i un nou espai que donarà continuïtat al bosc a partir d'una de les cinc plataformes noves.
Des de l’any 1989, en el Parc del Garraf s’han dut a terme des de finals d’estiu fins a principis de tardor observacions documentades de la migració d’aus rapinyaires al seu pas pel massís del Garraf. La iniciativa va sorgir de l’associació Naturalistes en Acció i, actualment, està liderada per l’equip del Parc del Garraf.
Des del 2 al 27 de setembre, quaranta persones, dividides en grups de deu, han fet estades d'una setmana a la residència d'artistes Cal Gras d'Avinyó, des d'on, sota la direcció artística de Quim Moya, han tingut l'oportunitat de fer una creació artística individual i col·lectiva a través d'una intervenció sobre els arbres del bosc de la Torre dels Soldats, en el camí ramader.
En el marc de les actuacions previstes per l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat per a adaptar-se a l’impacte del canvi climàtic i lluitar contra els seus efectes, a l’actualitat es duen a terme els treballs necessaris per crear un sistema de recollida d’aigües pluvials per a la seva utilització contra possibles incendis forestals.