Els veritables embornals de carboni són els jaciments de carbó, petroli i gas natural o ara l’atmosfera, mentre que els boscos són només magatzems temporals
Reykjavik és la capital més septentrional del món, a l'hivern només té quatre hores de llum solar al dia i una temperatura mitjana al voltant dels zero graus. A l'estiu, es troba entre els 10 i els 15. Amb tot això, la necessitat de calefacció és fonamental. I la solució la van trobar baix de terra.
L'energia geotèrmica no és un recurs d'energia renovable en el sentit que la font de calor no és reomplerta a un índex igual o més alt que el d'extracció. Per això cal continuar amb els esforços de recerca i inversió
Bertrand Picard, l'aventurer suís que ja va fer la volta al món en un globus aerostàtic el 1999, s'ha proposat ara repetir la gesta a bord del Solar Impulse, un prototip d'avió solar que s'acaba de presentar.
De punta a punta de les ales, el Solar Impulse té la mida d'un Airbus A340, més de seixanta metres, però és molt més lleuger: pesa com un cotxe, uns mil cinc-cents quilos. A les ales hi ha unes dotze mil cèl·lules fotoelèctriques per prendre l'energia solar, que s'acumula en unes bateries i permet l'aparell seguir volant quan és de nit. Picard comencarà els vols de prova ben aviat, però esperarà fins el 2012 a intentar donar la volta al món.
La ciutat de Heidelberg, al sud-oest d'Alemanya, és un centre turístic important, famós pel seu castell i per tenir la universitat més antiga del país. Però des de principis de la dècada de 1990, els 140.000 habitants de la ciutat s'enorgulleixen també d'haver esdevingut un dels referents mundials de la gestió ambiental i el desenvolupament sostenible. I això ha estat possible, sobretot, gràcies a l'impuls del govern municipal -amb el suport de tots els grups polítics- i de la participació ciutadana
