Font: Ajuntament de Terrassa
Terrassa esdevindrà enguany una de les primeres ciutats catalanes a dotar-se d'un Pla estratègic de resiliència urbana. L'Ajuntament està treballant en l'elaboració d'aquest pla, amb l'objectiu de sotmetre'l a l'aprovació del Ple durant el 2019. La resiliència urbana és la capacitat que tenen les ciutats per prevenir grans incidències i situacions d'emergències i per minimitzar-les i refer-se del seu impacte en el cas que es produeixin.En paral·lel al treball tècnic per fer avançar el pla, l'Ajuntament treballa també per incorporar al projecte les aportacions de les institucions, empreses, entitats i de la ciutadania en general.
Amb el Pla estratègic de resiliència urbana, que portarà per títol «Terrassa preparada i resilient» l'Ajuntament de Terrassa vol incorporar la resiliència urbana com a element estructural per a la gestió dels serveis públics. El pla l'impulsen el servei de Protecció Civil i el de projectes smart city. Els treballs previs al pla van començar el 2016, amb una identificació i diagnosi dels serveis municipals que es poden veure implicats en cas de catàstrofes o esdeveniments de gran impacte negatiu per a les persones, i establir també les seves interrelacions. A partir d'aquí, els treballs s'han centrat a estudiar els plans de ciutats com París, Rotterdam o Barcelona per tal d'incorporar metodologia i recursos de forma adaptada a la nostra ciutat, a buscar eines tecnològiques adequades i, alhora, a buscar la complicitat d'empreses, entitats i, finalment, de la ciutadania per tal que el pla esdevingui un projecte amb dimensió de ciutat.
Els plans de resiliència urbana serveixen per identificar riscos, preveure accions i establir canals de comunicació i treball en xarxa per actuar de la millor manera possible en cas de necessitat. Sovint la clau és la gestió del coneixement i la comunicació, més que grans inversions en obres. En aquest sentit, són especialment útils les eines tecnològiques. D'una banda per fer simulacions prèvies a partir dels coneixements previs sobre serveis, infraestructures i recursos, i d'altra per obtenir informació en temps real sobre el funcionament de serveis un cop s'està produint l'adversitat. En aquest sentit, la plataforma Sentilo Terrassa, que recull informació en temps real de milers de sensors a la ciutat des de fa anys, s'integrarà també en la futura plataforma tecnològica del pla.
El Pla estratègic que està desenvolupant l'Ajuntament de Terrassa recull aquests aspectes i altres com ara la creació d'equips de gestió, la creació de plans d'actuació anuals o la revisió permanent del pla a partir de l'evolució de les necessitats, riscos i recursos. Els treballs avancen a bon ritme i la previsió és que es comenci a aplicar aquest any.
Cal destacar que va tenir lloc el passat 15 de gener, un acte divulgatiu sobre la resiliència urbana obert a tota la ciutadania, que constituirà el preludi d'un procés participatiu. A l'acte han participat persones que han donat testimoni de la gestió de catàstrofes o situacions d'emergència per part de l'Administració pública, com ara l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, que va haver de fer front a un important tall de subministrament elèctric durant el seu mandat, o el cònsol general del Japó a Barcelona, Nahoito Watanabe, que va parlar del tsunami de 2011 i de com el país se'n va recuperar. També han participat professionals especialitzats en l'àmbit de la resiliència, com ara la responsable de Resiliència Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, Ares Gabàs. La taula rodona va girar sobre la capacitat de les ciutats per afrontar situacions que poden perjudicar significativament el normal funcionament de la ciutat i el benestar i seguretat de la ciutadania.
