Si nos fijamos en la cobertura del huracán Harvey y las inundaciones de Houston oiremos que se habla mucho de que no hay precedentes en este tipo de precipitaciones. De lo que oiremos muy poco es de cómo este tipo de eventos climáticos sin precedentes, record históricos, están ocurriendo con tal frecuencia que los records históricos se están convirtiendo en un tópico meteorológico. En otras palabras, no oiremos hablar mucho sobre cambio climático.
La gestió de la quotidianitat obliga a prendre decisions en un context de certituds, ombres i incerteses. Qualsevol pot actuar amb reconfortant tranquil·litat d’esperit si disposa de moltes certeses i pateix molt poques ombres. Sovint, però, cal prendre decisions enmig de moltes ombres i, sobretot, sota el pes de les inevitables incerteses. Això costa de fer, té mèrit veure-s’hi amb cor.
Aquesta setmana en el Ple del Parlament se celebrarà el debat a la totalitat de la Proposició de llei de l'Agència de la natura. L'inici d'aquesta tramitació hauria de permetre que a finals d'octubre s'aprovi l'Agència. Ara bé, és en les polítiques de conservació i protecció de la biodiversitat on els deures estan pendents des de fa massa temps.
El 26 de setembre de 1983 un satèl·lit soviètic va advertir que un míssil balístic intercontinental havia estat llançat des d’una base de Montana (EUA) i que en 20 minuts arribaria a l’URSS. Stanislav Petrov era un alt comandament de l’exèrcit roig que estava a càrrec del centre de centre de coordinació de la defensa soviètica i havia de verificar la realitat d’aquesta amenaça i donar llum verda a un contraatac.
La música rebota en les branques dels arbres, en els troncs, es percola entre les pedres del terra. Calma pausada, contemplativa, moment màgic a la posta de sol, a l’escenari ‘El vaixell’ del Festival Vida 2017. Tot és màgic. Música i natura, pop i bosc, rock i sorra, folk i pedres.
Des que l’Informe Brundtland va posar l’expressió al món ara fa 30 anys, el “desenvolupament sostenible” ha evolucionat com concepte tant o més que com realitat. En les seves diferents expressions i adaptacions lingüístiques, ens mostra tres dècades de canvis que semblen tenir més components socials i morals que polítics i econòmics.
El passat mes de juny va córrer molt per twitter l’etiqueta #40anysEA. El contrast entre el coixinet del hagstag —amb aquell air de postmodernitat — i la promesa d’un viatge enrere en el temps de 40anys resultava singular ...
La meva àvia Esperança, als 84 anys, no es volia morir perquè «encara no ho havia vist tot», deia. No havia vist pràcticament res, de fet. Nascuda a Gràcia l’any 1885, quan Gràcia era un municipi i no un barri de Barcelona, havia arribat fins a Sangarrén, un poblet d’Osca d’on era la seva mare. I prou...
En els darrers anys la problemàtica del malbaratament alimentari ha pres molta rellevància tant a nivell institucional com a nivell de consciència ciutadana. Diferents estudis han anat posant de relleu la seva magnitud, el darrer –encarregat per la Comissió Europea – estima el malbaratament en 173 kg per habitant a l’any, fet que representa el 20% de la producció total d’aliments.
“La millor escola és l’ombra d’un arbre”. Aquesta és una sentència inspiradora del teòric suís Jean Piaget, amb qui la mestra Rosa Sensat i Vila va tenir amistat. Montjuïc va acollir l’Escola del Bosc de l’Ajuntament de Barcelona, pionera d’un ensenyament públic inspirat per moviments com ara la Pedagogia Progressista o l’Escola Moderna.