La gamificació és un concepte molt del segle XXI i ha arribat també a un terreny com és la vivència de l’espai públic. No estem parlant aquí dels jocs al carrer de tota la vida, sinó d’una idea més sofisticada que consisteix a convertir els carrers i les places en indrets on el joc és omnipresent i pot activar-se pel sol fet de transitar per determinats punts.
Els barcelonins perden serveis, substituïts per una oferta lligada al turista passavolant. Cansats d’enrenou, mancats de comerç quotidià i incapaços de fer front a lloguers cada cop més alts, deserten progressivament. El sistema urbà s’empobreix, la ciutat esdevé un decorat per a una comèdia sense interès.
Si mai va ser el motor que movia el progrés i els drets, avui la llibertat està sobrevalorada. I tot apunta que cada cop ho estarà més si no es produeix una revolució digital, a banda de les ja necessàries revolucions democràtica i sostenibilista, que modifiqui la direcció que està prenent el bigdata.
Els meus ulls es van aturar en un que deia: “Doncs bé, la natura mateix, ha fet tots aquests passos que van del rèptil a Homer. Nosaltres, en canvi, amb tota la nostra intel·ligència aplicada i ara assistida per ordinador, no hem arribat encara a saber fabricar ni tal sols vida ...
A l'Estat espanyol es venen cada any uns 18 mil milions d'envasos de plàstic amb continguts diversos, la immensa majoria dels quals no van a parar al lloc on els correspon. Què es fa a altres països europeus per solucionar el problema dels envasos?
Els angloparlants utilitzen l’encertada expressió “lliçons apreses” als resultats de l’experiència. Ho fan amb la vocació d’incorporar-les a les accions de futur per no repetir errors i per generalitzar o repetir allò que ha estat eficaç.
Sabadell, 3 de novembre, 9.55 hores, matí de caire hivernal però assolellats... Harriet Thomson, referència europea en la recerca sobre la pobresa energètica, trenca el mite de la puntualitat britànica i amb alguns minuts de retard arranca el 1r Congrés de Pobresa Energètica a l’Estat espanyol...
El segon cap de setmana del passat mes de maig, 500.000 europeus van sortir de casa ben d’hora per assistir a un mateix esdeveniment. Mig milió d’europeus es van posar d’acord per anar a recollir brutícia al bosc, als rius, a les platges i als aiguamolls de més de 30 regions d’Europa. En total hi van participar uns 5.800 grups de voluntaris, 175 dels quals ho van fer a Catalunya amb unes 7.000 persones.
D’aquí al 2030, la població urbana haurà augmentat en uns 470 milions de persones. Cada cop més proporció de la Humanitat viurà distanciada del contacte amb la natura, de manera que la ignorància sobre el tema serà cada cop més gran i no estarà contrarestada per vivències.
Els vehicles elèctrics faran desaparèixer bona part de la contaminació atmosfèrica local de les ciutats i redundaran en uns espais urbans menys sorollosos. Quan els tinguem, ens farem creus d’haver trigat tant a generalitzar-los. Però per arribar a aquesta meta desitjable, no bastarà que la indústria automobilística fabriqui les noves flotes