Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.
La Lídia Blanch és dinamitzadora de l’Hort al terrat que hi ha a l’Espai Jove La Fontana, a Gràcia. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, promou la creació i el manteniment d’horts urbans en espais en desús d’equipaments socials per part de persones amb trastorn mental. El manteniment d’aquest hort aporta múltiples beneficis pels participants i els organitzadors del projecte, i representa una oportunitat per dur a terme una tasca comunitària i trencar l’estigma associat al trastorn mental.
Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
Joám Evans Pim és coautor de l’informe d’Ecologistes en Acció El reciclaje de metales. La alternativa a la minería, un estudi que fa una anàlisi de la situació vigent del reciclatge de metalls a l’estat espanyol, conegut com la “mineria urbana”. El document exposa conclusions contundents, com el fet que si es reciclés el coure i l’or de l’estoc nacional de bateries i aparells elèctrics i electrònics, se’n podria cobrir la demanda en un 5.814% i un 137,5%, respectivament. L’informe proposa, a més, una extensa llista de mesures sobre com la mineria urbana pot ser una eina estratègica per avançar envers a una transició energètica més justa.
Qui és el Santiago Vilanova? Li pregunto un cop ens instal·lem al jardí de l’Ateneu Barcelonès per l’entrevista. I Santiago dibuixa un nen que es perdia pels paisatges volcànics de la Garrotxa. Me n’adono que aquest nen, de 76 anys ara, continua amb el mateix esperit rebel i compromès amb l’ecologia. Periodisme, ecologisme, lluita política es barregen. Demana una autèntica revolució de la governança, decisions valentes i urgents per fer front al col·lapse. Avisa de la necessitat d’actuar i del perill de caure en l’autoritarisme.
Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef. Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.
El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.
Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.
Entrevistem Joan Vila a la seva empresa a Besalú, LC Paper. Triem per al plànol una antiga màquina de paper que ell mateix va dissenyar i crear prenent com a base una màquina de segona mà. Reciclar, aprofitar, renàixer de les crisis que ens diu “ha pogut viure” i l’han convertit en la persona que és, un empresari que parla d’aturar el ritme frenètic i ineficient d’un sistema econòmic obsolet i tornar a la felicitat d’allò frugal. Al seu llibre explica la seva experiència al capdavant d'una empresa referent i vol ajudar a construir un full de ruta per al nou paradigma.
Sembla que va a ploure i la Cori Calero ens organitza un espai per l’entrevista a la llibreria "El racó del llibre" de Rubí. En sap dels temps i les formes de la comunicació, fa molts anys que es dedica a la divulgació ambiental en el mitjà de comunicació audiovisual més important del país. Irradia seguretat i una energia molt potent, sap conectar amb la gent i ho sap. Ha volgut aprofitar la seva expertesa i el seu rol públic per fer un pas més i oferir a la ciutadania un llibre aprofundit i íntim, que de manera pausada convida a la reflexió, un llibre fet des del cor per arribar al cor del lector.