Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
By my eco és una associació sense ànim de lucre, amb seu a Barcelona, que produeix peces de roba i complements, especialment bosses i motxilles, a partir de texà reutilitzat i altres materials de proximitat. En aquest projecte es treballa mà a mà amb persones en risc d’exclusió social. Es tracta de portar a terme l’economia circular en un món tan ‘ràpid’ com la moda. Les seves sòcies fundadores són Montse Bayan i Núria Nubiola. I la seva marca és Back to Eco.
Josep Mas-Pla és doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988) i PhD en Hidrologia i Recursos Hídrics per la Universitat d'Arizona (EUA, 1993). Actualment és professor del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i Investigador Sènior al Institut Català de Recerca de l'Aigua. Ha contribuït al Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, editat pel CADS i l'IEC.
Pere Sala és director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El seu treball es focalitza en la integració del paisatge en les polítiques públiques, la implementació de polítiques de paisatge a Europa, i la relació entre paisatge i desenvolupament. Aprofitant el seu pas pel cicle El(s) valor(s) del paisatge hem volgut parlar amb ell sobre paisatge. El resultat és una anàlisi amb profunditat que marca l’estratègia a seguir perquè Catalunya, amb una varietat de paisatges extraordinària, sigui un referent global i on els seus ciutadans coliderin la protecció del paisatge com a patrimoni.
L’Alt Penedès és una de les comarques més afectades pel canvi climàtic. La temperatura augmenta per sobre de la mitjana de Catalunya. I és un dels àmbits territorials on la disminució de les precipitacions és més evident. Un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions que són irregulars. Aquest còctel s’ha convertit en un fet molt perillós per al sector agrari (un 15% del PIB de la comarca), basat, quasi com un monocultiu, en la vinya: vi i cava.
Joaquim Muntané és ambientòleg i geògraf. Especialitzat en sistemes alimentaris i municipalisme. Forma part de l'equip de treball que va dinamitzar el procés participatiu Llaurant Barcelona, sobre la política alimentària de la ciutat i participa com a expert en el projecte MADRE sobre agricultura urbana i metropolitana a la Mediterrània. L’entrevistem per saber més sobre l’Aplec d’agricultura urbana celebrat aquesta setmana a Barcelona i sobre la trobada Apleking, on s’han compartit experiències internacionals en agricultura urbana i col·lectius vulnerables.
Teresa Ribera és actualment directora de l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.
Curro Claret és dissenyador industrial. Treballa per a empreses, galeries d’art i per algunes organitzacions com la Fundació Arrels. També és professor i tallerista a l’escola IED de Barcelona i forma part de la Junta Directiva del Foment de les Arts i del Disseny. Incorpora el consumidor final en els seus processos de creació perquè aquests siguin participatius i el resultat final s’adapti al 100% a les necessitats del consumidor. Entén el disseny com a eina per generar processos d’inclusió, col·laboració i codisseny amb persones en situació de fragilitat.
El Port de Barcelona és una infraestructura clau per a la bona marxa de l’economia catalana. Tanmateix, la seva activitat contribueix -junt amb la indústria i el transport- a la mala qualitat de l’aire a la conurbació barcelonina. L’Autoritat Portuària té en marxa un ambiciós pla per minimitzar els impactes ambientals i en especial les emissions contaminants. Les accions previstes obren la possibilitat de reduir aquests impactes, si bé topen amb alguns obstacles que poden retardar els seus efectes.