La nostra salut depèn de com dissenyem les ciutats. Hem volgut parlar amb Glòria Carrasco, investigadora de ISGlobal, especialitzada en salut pública, per saber què és una ciutat saludable i com podem dissenyar ciutats on les persones pugin viure bé i estar sanes. L'entrevista va tenir lloc en el marc d'una jornada dins el projecte Enlaira't, de la plataforma Qualitat de l'Aire.
Els pobles i ciutats cada vegada s’han tornat en indrets més hostils per la biodiversitat. El soroll, la contaminació de l’aire, els residus, les espècies invasores... han fet que mica en mica siguin espais poc amigables per la fauna. Afortunadament, recentment ha anat creixent l’interès per fer les ciutats més agradables per la fauna i flora autòctones. Aquí compartirem les principals accions que s’han compartit al Cicle de seminaris tècnics de Promoció de la Biodiversitat Urbana des del Verd Urbà, organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Tot i que les accions tenien una iniciativa municipal, t’animo que, en la mesura del possible, n’apliquis algunes a casa teva ja que, de fet, la fauna no distingeix entre un espai verd privat o públic.
Descobreix què pots fer tu per a la biodiversitat urbana!
Un mal de moltes ciutats és la calor que acumulen ja que augmenta la taxa de mortalitat, sobretot com a conseqüència de malalties respiratòries i cardiovasculars. Per sort, com exposa la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez, l'arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l'efecte "illa de calor".
Aquest vídeo s'integra en el monogràfic "5 claus per a ciutats més saludables". Descobreix com avançar cap a les #CiudadesQueQueremos a: ciutatsquevolem.isglobal.org.
Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Lluís Reales conversa amb Arnau Queralt, llicenciat en Ciències ambientals per la UB i director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
Les dones les patim o gaudim, depèn, un cop al mes, i hem de trobar la manera de no tenir pèrdues que mostrin allò que en realitat és tan evident i natural. I resulta que la menstruació també embruta a nivell ambiental.
Humberto Delgado Rosa va néixer a Lisboa el 1960 i és doctor en biologia evolutiva. És director de Capital Natural de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea. Delgado ha estat a Barcelona participant al Natural Capital Summit 2018 que s’ha celebrat al Cosmocaixa el 13 i 14 de Juny. Aquesta trobada és un fòrum de referència internacional per impulsar l'intercanvi d'informació i actualització sobre conceptes, tendències i enfocaments en el marc del moviment global del capital natural. Hem parlant amb ell per aprofundir en aquest concepte i les mesures que s’estan implementant des d’Europa per consolidar-lo.
Fernando Navalón és un dels fundadors, i un dels portaveus, de la cooperativa Som Alimentació. El projecte, que va començar literalment amb quatre persones, acaba de fer realitat el seu objectiu principal: obrir un supermercat cooperatiu i participatiu a València. Som Alimentació ofereix els productes, ecològics i a preus assequibles, per fer la compra diària, però va també més enllà: vol implicar els qui hi participen i crear comunitat. Es van marcar un mínim de 150 associats per poder arrencar i abans d’obrir portes ja havien doblat aquesta quantitat. Ara, amb la botiga en marxa des del passat 19 de maig, esperen consolidar-se i, amb el temps, arribar a més ciutats.
Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès.
Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini, i s'arrisquen a crear només enclavaments verds destinats a l'elit social. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), liderats pels investigadors en planificació urbana Isabelle Anguelovski i James Connolly, que analitza la trajectòria de les polítiques de reverdiment en les últimes tres dècades, a 99 ciutats del món.