Traducció al català de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca del CSIC al CREAF signa l’article juntament amb un equip internacional d’alt impacte.
L’Ajuntament de Parets ha presentat el projecte Transformem els Patis. La iniciativa té l’objectiu de transformar els patis de les escoles públiques d'infantil i primària en espais més educatius i naturalitzats i de fer-ho amb la implicació de tota la comunitat.
En aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26), la salut i la seva relació amb la crisi climàtica han adquirit gran protagonisme. Jaime Martínez Urtaza és especialista en seguretat alimentària global i epidemiologia i estudia l'evolució dels patògens perillosos per als humans. Ens explica que la urgència per recuperar l'activitat econòmica després de la covid-19 està frenant les mesures contra l'escalfament, l'impacte de les quals és més gran en persones vulnerables com nens i ancians.
La pandèmia ha amplificat altres crisis globals com l’ambiental, la de valors o la psicosocial, que tenen la seva arrel en els efectes del neoliberalisme.
El Zoo de Barcelona continua impulsant un model de zoo que promou la recerca i la conservació de la fauna local amb l’alliberament a l’hàbitat natural d’exemplars de tres espècies autòctones: tortugues de rierol, tritons del Montseny i tortugues mediterrànies, totes tres catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).
El Museu de Ciències Naturals de Granollers i el grup musical Xiula presenten un disc amb cinc cançons per promoure la preservació de la biodiversitat entre els més petits. «Cançons per la biodiversitat» és un disc que neix de la col·laboració entre el Museu de Ciències Naturals i el grup Xiula i que va néixer en plena pandèmia. Té per objectius apropar els més petits al nostre entorn natural i transmetre’ls la importància de preservar-lo, així com donar a conèixer la tasca del grup de recerca BiBIO.
Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.
Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.
L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.
Per a la majoria d’aliments la majoria del GEH són fruit del canvi d’ús del sòl i dels processos que tenen lloc a la granja. Aquestes dues etapes representen més del 80% de la petjada de la majoria d’aliments. Per contra, el transport no arriba al 10% o menys.
Biodiversitat
