El Parc Natural dels Aiguamolls d’Empordà celebra del 6 al 9 de desembre el Festival de les Aus, amb més d’una vintena d’activitats programades. En la seva 26ena edició, el parc espera comptar amb la presència de més de 700 persones, que podran gaudir de tallers, visites guiades i activitats diverses amb els ocells com a protagonistes.
A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals, a nivell ecològic també pot ser un problema greu
Dues obreres es creuen en una filera. Autor: Carlos Pradera
Per primer cop a Europa s’ha detectat una població establerta i en expansió de la formigueta de foc (Wasmannia auropunctata), concretament ocupant unes 6 hectàrees d’una urbanització de Marbella. El seu nom prové d’una traducció directa de l’anglès, ‘little fire ant’, ja que la seva picada és intensa i ardent. Malgrat que pels humans no passa d’una molèstia, tant a la regió d’origen (la zona entre Brasil, Argentina i Uruguai), com en altres llocs on ja és invasora, s’han detectat casos de ceguesa en animals salvatges i domèstics que han estat picats a l’ull —des de gats, gossos, gallines i jaguars, fins a elefants a l’Àfrica
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 davant de més d’un centenar de particulars i membres d’entitats implicades en la seva elaboració. Es tracta del document que fixa els objectius estratègics en matèria de biodiversitat amb l’horitzó 2030. Segons l’indicador Living Planet Index, adaptat al nostre país, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions de 258 espècies analitzades, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis.
En el marc de l’acord de col·laboració amb l’Autoritat Israeliana de Parcs i Natura per reforçar les poblacions d’aquesta espècie al sud-est europeu, ja s’han enviat 94 exemplars
Una àliga daurada (Aquila chrysaetos) ha estat alliberada a la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, un cop recuperada de les ferides que presentava. L’animal va ingressar al Centre de Fauna de Vallcalent (Segrià) el gener de 2017, amb una ala trencada a conseqüència d’un tret.
Una infecció intestinal hauria causat la mort de les tortugues babaues de Mataró que es va quedar el CRAM. Dels 40 ous que es van traslladar al Centre de Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), en van néixer només 25. D’aquestes, no en va sobreviure cap.
El decret i el servei de vigilància de la posidònia de les Illes Balears han estat protagonistes, aquest novembre, en dos congressos internacionals especialitzats, celebrats a Palma i Barcelona, respectivament. El Director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir va instar als representants de les comunitats autònomes a seguir les passes de les Balears en matèria de protecció de la posidònia. Mir va insistir a reclamar, al Govern central, compromís i involucració en aquesta matèria.
En col·laboració amb el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i el Govern de les Illes Balears, s'han alliberat nous exemplars criats al centre de recuperació de fauna salvatge GOB Menorca, en el marc del programa de reintroducció d'aquest rèptil que, des de 2005, ja ha reintroduït més de 4.000 tortugues.
El segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic estableix recomanacions per adaptar el territori a unes projeccions climàtiques que apunten a un augment de la temperatura a muntanya de més de 4ºC graus a finals de segle i a la pèrdua de la meitat de l’espessor de la neu a 1.800 m d’alçada cap a 2050. L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.
En el marc del Cap de Creus Autumn Weekend, el Parc Natural del Cap de Creus ha confirmat la primera cita d’aquest ocell migratori, i la tercera del mosquiter reietó. Les cites confirmen el potencial del Parc Natural del Cap de Creus per a l’observació d’aus, especialment migratòries, per la seva ubicació privilegiada.
Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i transparència.
Biodiversitat
