La burilla del cigarret és el primer residu a escala mundial. En Joan Hernández Farigola ens explica que és un residu invisible, ja que moltes vegades els fumadors no són conscients del dany que estan causant en tirar-lo a terra. Per demanar canvis i solucions a aquesta problemàtica, l’any 2016 va sorgir No Más Colillas en el Suelo Barcelona. L’entitat, a través de la seva activitat, vol conscienciar sobre l’impacte negatiu de les burilles al medi ambient i demanar mesures polítiques per fer-hi front.
L’any 2018 va ser un any de manifestacions ambientals arreu d’Europa. A Londres, un grup d’activistes es van reunir a la plaça del Parlament per anunciar una declaració de rebel·lió contra el govern del Regne Unit. Sis mil rebels van bloquejar pacíficament cinc pons principals que travessen el Tàmesi. Poc després, seguint la mateixa filosofia de desobediència civil no violenta, va néixer Rebel·lió o Extinció Barcelona, amb l’objectiu d’unir forces i lluita contra els poders fàctics. Parlem amb en Leo sobre les seves demandes i la incidència política que han aconseguit.
És difícil implicar a joves a projectes relacionats amb el medi ambient? S’escolta suficient la seva veu en la presa de decisions de polítiques públiques? Quin paper juguen les persones joves en la lluita del canvi climàtic? Verónica Couto, tècnica de comunicació del CREAF respon aquestes preguntes a partir de la seva experiència com a dona jove implicada en el món de la ciència ambiental.
Són joves i ho tenen clar: volen canviar el sistema per garantir el seu futur i la viabilitat del planeta Terra. L’any 2019, influenciats per l’activista Greta Thumberg, van sortir als carrers cada divendres per posar l’emergència climàtica a l’agenda política. Dos anys més tard... han perdut pistonada? Qui són els Fridays For Future i quines són les seves demandes?
Els premis de Ciutat verda europea i Fulla verda europea tenen l’objectiu de promoure models de ciutat més sostenibles, resilients i saludables. Gavà, al Baix Llobregat, ha estat nominada a Fulla verda europea, un premi al que poden optar els municipis de 20.000 a 100.000 habitants.
El principal enemic de la salut dels barcelonins i visitants de la ciutat no seria l’automòbil, sinó una estructura territorial determinada combinada amb un teixit urbà massa dens on un nombre de cotxes, clarament excessiu per a l’espai disponible, no pot circular amb fluïdesa, de manera que les emissions es disparen. L’automòbil seria més aviat el símptoma d’una malaltia.
L’Ajuntament de Gavà ha aconseguit el segell Compenso, una acreditació que l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic atorga a organitzacions, entitats o empreses que duen a terme accions per compensar les emissions de CO2 que produeixen.
Tenim un problema democràtic quan els partits que ens governen i la majoria de l’oposició al Congrés, defensen un model social que des del punt de vista de l’ecologisme es considera que no pot resoldre eficientment la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i alhora mantenir el benestar de la societat i cuidar el planeta
Si destruïm l’habitabilitat de la Terra no sembla que Mart resulti un destí operatiu pel comú de la humanitat, més enllà dels quatre milionaris de torn i altres ‘supermascles galàctis’ com l’antropòloga i activista Yayo Herrero va titllar a Musk
La nova llei de Canvi Climàtic espanyola obliga a la conca de l’Ebre a mobilitzar els sediments acumulats als embassaments. Una noticia que dona esperança per salvar l’Ebre, greument amenaçat pel canvi climàtic. Explorem en aquesta entrevista, amb Nuno Caiola, investigador del Eurecat i coautor de l’últim informe del MedECC sobre Mediterrània i Canvi Climàtic, la vulnerabilitat específica del Delta i les mesures necessàries per protegir-lo.
Estem davant d’un projecte global que traspassa fronteres i ha de comptar amb l’esforç solidari de la comunitat humana. El gran, immens, repte dels temps que vivim i que viurem els propers anys.