Canvi climàtic

Canvi climàtic

Opinió

L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.

Reportatge

El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.

Opinió

Per a la majoria d’aliments la majoria del GEH són fruit del canvi d’ús del sòl i dels processos que tenen lloc a la granja. Aquestes dues etapes representen més del 80% de la petjada de la majoria d’aliments. Per contra, el transport no arriba al 10% o menys.

Opinió

Què ha passat a Glasgow? Joaquim Elcacho fa un repàs clarificador comparant els resultats obtinguts amb els objectius marcats: l'abandonament del carbò, els plans nacionals d'acció climàtica, la reducció de les emissions de metà, el pacte contra la deforestació, el pacte per a la fi de la fabricació de cotxes que cremen combustibles fòssils l'any 2035 o la promesa adoptada al 2015 a l'Acord de París de dedicar 100.000 milions de dòlars anuals a la lluita contra el canvi climàtic i facilitar accions d'adaptació en països en desenvolupament.

Entrevista

Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.

Opinió

Després de 26 conferències és raonable pensar que el model de concertació per resoldre la crisi climàtica està caducat. Els èxits dels noranta ara esdevenen divergències notables. Per moltes mesures que se subscriguin, l’incompliment o els ajornaments de terminis estan a l’ordre del dia. Per tant, què hem de fer?

Opinió

El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.

Entrevista

Ens hem quedat sense temps per a propostes davant la crisi climàtica, necessitem passar a l'acció de forma immediata. Lo que passi a aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26) marcarà el nostre futur. Per Pep Canadell, director del Global Carbon Projet, els compromisos han de fixar-se per al 2030, perquè el 2050 està massa lluny i “la meitat dels polítics que diuen que els van a complir estaran morts”.

Opinió

Ara que alguns mitjans comencen a parlar del final de la pandèmia, sembla que la majoria de la gent està desitjant tornar al model de vida anterior. Però això és incompatible amb la nostra pròpia supervivència, segons el darrer informe de l’IPCC. No hem après res?

Entrevista

Cristina Ribas és professora de periodisme i una de les veus de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. Nascuda al 2014, aquesta entitat coordina accions i propostes per a aconseguir els canvis socials i polítics necessaris per a fer efectiu el Dret a respirar un aire net. Ribas ha estat l’encarregada de clausurar el segon Congres de Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell aquest 14 i 15 d’octubre. Amb ella fem un recorregut per l’activisme per un aire net i els canvis aconseguits en aquests anys.

Opinió

Persones, vinculades a diferents àmbits de la recerca científica dels Països Catalans, pregonament preocupades per la situació que vivim i les perspectives pronosticades, sense cap motivació política o econòmica que no sigui el bé comú, hem sentit el deure d’aportar a la societat la nostra visió sobre les crisis actuals, i apuntar algunes direccions que permetin fer front als reptes amb els quals ens enfrontem