NATURALITZACIÓ DE LES CIUTATS

Ciutats de tot el món han decidit trencar la frontera entre el medi urbà i el rural, i deixar d'entendre la ciutat com l'antagonista del camp. Al darrere, la voluntat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i oferir-li un hàbitat més complex, amb més biodiversitat de fauna i flora, un aire més net, més espais de silenci i connexió… En definitiva fer de la ciutat un espai més d’acord amb la naturalesa humana que necessita, sens dubte, la natura per desplegar-se amb salut i sentit.  

També consultable en format butlletí.

 

Notícia

Les obres, trampa mortal per a eriçons i altres espècies protegides a Barcelona

A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar

Entrevista

Margarida Parés: “La salut i la bellesa, són els valors clau per apreciar la naturalització de les ciutats”

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Notícia

Abelles i ruscos al terrat: l'aposta per reintroduir l'apicultura en l'entorn urbà

París, Berlín o Nova York aposten per l'apicultura urbana, però a Catalunya només ho fa una ciutat, Viladecans

Article

Llibre "Renaturalització de la ciutat"

El llibre “Renaturalització de la ciutat” mostra estratègies i actuacions de verd urbà a les ciutats. Editat per la Diputació de Barcelona, ha estat coordinat per Eloi Juvillà amb la participació de diversos especialistes en infraestructures verdes i verd urbà, i té com a objectiu donar suport als agents públics que intervenen en la planificació i gestió urbanes per aplicar estratègies de renaturalització i actuacions de verd urbà en les seves ciutats.

Article

Cornellà Natura

Cornellà natura és un projecte estratègic de ciutat per tal de fer de Cornellà una vila més verda, més sostenible i més saludable durant els propers 10 anys.

Reportatge

Grills de nit, merles de dia: la fauna s'instal·la a la nova Glòries

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.

Notícia

Escocells verds, peces clau per combatre plagues i naturalitzar Barcelona

L'erradicació total del glifosat ha donat pas a l'ús de mesures naturals alternatives

Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat. En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.

Reportatge

La fauna a les ciutats prodigioses

Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats

La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”

Reportatge

Ciutats, contaminació i canvi climàtic. Fins a quin punt hi pot ajudar la infraestructura verda?

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Reportatge

Com la regeneració d'àrees naturals en entorns urbans pot millorar la nostra salut

Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.

Reportatge

Assilvestrades

Ciutats que esdevenen més biodiverses i sanes gràcies a la configuració ecològica del verd

Parterres de flors silvestres, diversitat d’arbres als carrers, escocells poblats d’herbes… Els enjardinaments, els parcs i el verd urbà estan canviant a molts municipis de Catalunya. Es tracta d’una forma de projectar i gestionar el verd fonamentada en atendre els ritmes i les dinàmiques pròpies dels ecosistemes, mitjançant actuacions per a potenciar la biodiversitat, els processos ecològics i, com a conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones.

Entrevista

Corina Basnou : “Si comencem per naturalitzar el pati de l’escola ja tenim molt guanyat”

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.