NATURALITZACIÓ DE LES CIUTATS

Ciutats de tot el món han decidit trencar la frontera entre el medi urbà i el rural, i deixar d'entendre la ciutat com l'antagonista del camp. Al darrere, la voluntat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i oferir-li un hàbitat més complex, amb més biodiversitat de fauna i flora, un aire més net, més espais de silenci i connexió… En definitiva fer de la ciutat un espai més d’acord amb la naturalesa humana que necessita, sens dubte, la natura per desplegar-se amb salut i sentit.  

També consultable en format butlletí.


 

Opinió

Renaturalitzar les ciutats és, sens dubte, una via de progrés que té molt a veure amb l’increment del benestar de les persones a molts nivells i, per això, en molts llocs del món treballen per reverdir les urbs, un fet que imbrica no només amb la qualitat de la biodiversitat i de l’aire que respirem sinó també amb la salut mental i en el reforçament del sentit de comunitat en barris i veïnats.

Entrevista

Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura. És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona.  Parlem amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.

Notícia
Foto: Mihaly Koles (Unsplash)

Foto: Mihaly Koles (Unsplash)

La gent gran i de mitjana edat que viu en barris amb més zones verdes tenen menys risc de síndrome metabòlica que aquella que viu en veïnats menys verds. És la conclusió principal d'un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal),

Article

El pantà de la Foixarda s’ha convertit en un espai de biodiversitat urbà a Barcelona. Situat en una antiga pedrera de Montjuïc, té més de 100 anys d’història i s’ha convertit en un hàbitat idoni perquè s’hi instal·lin les 23 espècies actuals d’aus i vuit de ratpenats: una xifra molt poc habitual a la ciutat.

Entrevista

Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.  

Entrevista

Adela és una val·lisoletana de sang lleonesa que té 43 anys i en fa 7 que viu al barri de la Barceloneta. És enginyera de telecomunicacions de formació i ha treballat al món tecnològic durant quasi tota la seva carrera. Un dia, asseguda a la terrassa del seu pis es va donar compte de la quantitat de terrats buits que hi havia a la ciutat i va començar a investigar la manera d’aprofitar-los. És així com va sorgir el projecte Huertos in the Sky, una iniciativa que busca incentivar el verd a la ciutat a través de la creació d’horts als terrats de Barcelona. El projecte té tres propòsits: connectar amb la natura produint aliments km0, revitalitzar comunitats i generar feina.

Notícia

Els jardins Mossèn Cinto Verdaguer de Barcelona tenen una de les concentracions més grans d'amfibis de Catalunya, més fins i tot que alguns parcs naturals. Fa 10 anys s'hi va fer un canvi en la gestió, que incloïa, entre altres mesures, eliminar productes químics en el tractament de la jardineria i l'aigua. Es tracta d'una tasca de naturalització que ha fet que aquest parc públic sigui tot un trosset de natura enmig de l'asfalt.

Article

Una ciutat més verda, on tothom pugui gaudir del contacte amb els elements naturals a prop de casa, permet assolir una millor qualitat de vida. Els espais verds urbans aporten valors essencials per a la ciutat, alhora que potencien la biodiversitat i la resiliència davant de reptes emergents com el canvi climàtic. En aquest sentit, l’Atles de biodiversitat de Barcelona és l’eina que ens ajuda a visualitzar una part important d'informació sobre aquests espais.

Notícia
Així ho confirma un estudi liderat per l’ISGlobal

És sabut que el contacte amb l’espai verd té efectes beneficiosos per la salut. Ara un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) suggereix que també podria exercir un paper positiu contra el declivi cognitiu en persones grans. En concret, la recerca publicada a Environmental Health Perspectives, mostra que la pèrdua en les funcions cognitives esperada com a part del procés d’envelliment és més lenta en persones que viuen a veïnats més verds.

Reportatge

Els pobles i ciutats cada vegada s’han tornat en indrets més hostils per la biodiversitat. El soroll, la contaminació de l’aire, els residus, les espècies invasores... han fet que mica en mica siguin espais poc amigables per la fauna. Afortunadament, recentment ha anat creixent l’interès per fer les ciutats més agradables per la fauna i flora autòctones. Aquí compartirem les principals accions que s’han compartit al Cicle de seminaris tècnics de Promoció de la Biodiversitat Urbana des del Verd Urbà, organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Tot i que les accions tenien una iniciativa municipal, t’animo que, en la mesura del possible, n’apliquis algunes a casa teva ja que, de fet, la fauna no distingeix entre un espai verd privat o públic.

Descobreix què pots fer tu per a la biodiversitat urbana!

Article

Aquest visor mostra i dona informació, en temps real, de les observacions d'espècies en parcs i platges

Opinió

Les noves tendències en la gestió i manteniment del verd urbà caminen cap a un concepte molt interessant: la naturalització dels municipis. Consisteix en transformar els espais verds i altres indrets perquè esdevinguin hàbitats favorables als processos naturals, de manera que aquests processos s’hi puguin desenvolupar amb la màxima espontaneïtat possible.