Avui, segons les dades de la Generalitat hi ha 50 instal·lacions d’autoconsum compartit (de les més de 10.000 que hi ha en total), i la majoria no han pogut veure encara reflectits els seus estalvis en una factura.
L’autoconsum col·lectiu és clau per poder implantar massivament l’energia solar fotovoltaica als nostres habitatges. És una oportunitat per maximitzar l’ocupació de les cobertes disponibles i hauria de permetre aprofitar al màxim l’energia generada. Són instal·lacions tècnicament senzilles i de ràpida execució i suposen estalvis econòmics i energètics pels consumidors, que d’aquesta manera contribueixen activament a la transició energètica i a la lluita contra el canvi climàtic.
Entenem la informació sobre el consum com a eina de transformació social. Però, i si allò realment important ja no és informar?
Deslegitimar personalment els activistes i defensors de polítiques climàtiques per invalidar els seus arguments és la campanya bàsica dels negacionistes. L’única manera de replicar aquests abusos argumentatius és a partir de dades
És impactant i, segurament, la majoria de nosaltres no hi havia pensat mai. Sabíeu que la producció humana, és a dir, el conjunt de tot el que els humans hem fabricat, des de carreteres a gratacels, cotxes, roba, màquines, productes de plàstic o ponts, entre tantíssimes altres coses, ja pesa tant com tota la biomassa de la Terra?
A principis del mes d’abril una coneguda multinacional sueca del retail en moda va anunciar que tancaria 7 de les 19 botigues que té a Catalunya. La majoria a Barcelona, però també a Girona, Tarragona i Reus. La notícia ens podria fer pensar que la fast-fashion va de baixa, però aquesta potser seria una conclusió precipitada.
El model de tren que proposem és el tren-tram, un ferrocarril que a l’entrar en els pobles i ciutats es converteix en un tramvia i fora d’elles circula com un ferrocarril, el mode de transport que pot garantir l’exercici en majúscules del dret a la mobilitat a la Costa Brava.
Episodis com el temporal Gloria, ocorregut el gener del passat 2020, o el temporal Filomena del present gener de 2021, posen de manifest la vulnerabilitat de les infraestructures i els serveis urbans de les nostres ciutats davant els efectes de pluges, nevades o ventades d’intensitat extraordinària. També, els efectes d’incidents tals com talls en el subministrament elèctric o en l’abastament d’aigua són molt perjudicials sobre els ciutadans i l’activitat en general.
La pandèmia actua com una lupa que revela i agreuja els patrons de vulnerabilitat, desigualtat i discriminació existents i les tendències cap a modes autoritaris de govern. Aquests patrons, al seu torn, reflecteixen que els estats han ajornat moltes de les obligacions relacionades amb el dret internacional dels drets humans, així com molts dels compromisos pendents de l’Agenda 2030.
La conservació del patrimoni natural no és una opció de desenvolupament, sinó que és condició sine quae non per garantir el benestar actual i futur dels qui habitem aquest planeta.