Francisco Rodero és responsable de projectes ITS al Centre d’Innovació del Transport (CENIT), integrat al CIMNE de la Universitat Politècnica de Catalunya. Rodero ens aporta la mirada de la importància del big data en una transició real cap a la mobilitat sostenible. Analitza les tendències i sobretot la necessitat de tenir una bona xarxa d'anàlisi sobre el moviment de les persones, lligada en gran part al nostre telefon mòbil, per observar comportaments i el seu impacte en les emissions de gasos amb efecte hivernacle o millorar la flexibilitat de l'oferta de transport públic.
Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats: notícies amb imatges de botigues de bicicletes buides, nous carrils bici per tot arreu, estocs esgotats ... A nivell mundial! Però tot això no es deu només a la covid19. Aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia actual només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat.
La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.
Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.
Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ens explica en aquesta entrevista com la pandèmia hauria d’accelerar la transició energètica i la reconnexió entre el planeta, la ciutadania i biosfera. Insisteix que hauríem de sortir de la crisi preparant-nos per la propera crisi climàtica i apunta al món local com a protagonista i motor de la nova transició energètica, accelerada pel canvi tecnològic i legislatiu.
Xesco Gomar, diputat d’espais naturals i acció climàtica de la Diputació de Barcelona és el nou president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. En aquesta entrevista, arrel de la 20 ena Assemblea de la Xarxa, ens explica els reptes de les ciutats i pobles davant aquesta crisi social i sanitària, el compromís de la Xarxa en la recuperació verda i socialment justa i la tasca continuada en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica.
La pandèmia i el confinament ha possibilitat el ressorgiment de la bicicleta arreu del món com un mitjà segur de desplaçament i les ciutats i pobles s’han apressat a crear més espais, mes carrils bici en detriment de l’espai dedicat al cotxe. Això ha estat possible gràcies a les actuacions d’urbanisme tàctic que l’estat d’alarma ha possibilitat. El gran repte que s’analitza a continuació és el fet de consolidar les actuacions provisionals en definitives com estan fent grans ciutats com Paris.
Segons l’informe presentat per l’Agència Catalana del Consum (ACC) sobre l'Impacte de la COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el postconfinament, a partir d’ara els consumidors seran més ètics, més responsables i també més digitals. El document assegura que la tendència del consum cap a preferències més locals i socialment responsables i la disminució del malbaratament alimentari s’han accelerat i sembla que es mantindran en el temps.
La Cambra de Comerç de Barcelona lidera una iniciativa per crear un hub industrial de mobilitat sostenible aglutinant 28 grans institucions i empreses, per trobar, impulsar i acompanyar projectes industrials innovadors orientats a la mobilitat sostenible. Hem volgut conèixer aquesta iniciativa de ma de Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona. Joan Canadell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en màrqueting i distribució comercial. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directiu de multinacionals i gerent d’una empresa del sector de l’embalatge. És fundador i soci de Petrolis Independents i cofundador del Cercle Català de Negocis. El juny del 2019 va ser elegit president la Cambra de Barcelona.