COVID-19. QUÈ N'HEM APRÈS?

La pandèmia de COVID-19 ha fet evident la relació entre la crisi ambiental i la nostra salut. Hem entés com entre les causes d'aquesta crisi sanitària està la degradació dels ecosistemes i la pérdua de biodiversitat. Pero a més, ens hem fet conscients de la nostra vulnerabilitat davant les conseqüències que podria tenir una crisi global com la que està portant el canvi climàtic. Els experts avisen que la disrupció podria seria extraordinària. Què n'hem aprés doncs d'aquesta pandèmia?

També disponible en format butlletí.


 

Opinió

Si una cosa ens ha demostrat el confinament, des d’una perspectiva ambiental, és com serien els nostres barris i carrers sense la pressió del vehicle privat. I avui tenim l’oportunitat de fer d’aquesta realitat excepcional una realitat diària. Però això només serà possible si destronem l’hegemonia de la mobilitat privada a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

Opinió

L’argument que repeteixen els contraris a l’acció climàtica de ben segur que es mantindrà, que ara hi ha altres prioritats com tornar a impulsar l’economia i que la societat no té energia per enfrontar-se a la recuperació gestionant una altra emergència

Opinió

Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable i assegurar l'habitatge com a refugi enfront de la intempèrie.

Opinió

En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?

Opinió

Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Opinió

Crisi com a oportunitat. És un tòpic, sí, però, com tants altres, amb la seva càrrega de veritat, raó i sentit comú. La crisi de la COVID-19 ja està dibuixant un nou escenari en moltíssims àmbits de la nostra societat, tot i que encara no podem veure l'abast que tindran aquests canvis a què ens porta la propagació d'un virus que, d'entrada, ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat.

Opinió

Fa anys que la comunitat científica adverteix sobre les greus conseqüències del canvi climàtic i la necessitat de polítiques contundents que redueixin dràsticament les emissions. Alguns experts ja han fet notar que la crisi climàtica serà encara més greu que aquesta pandèmia. Afortunadament, encara som a temps d'esmorteir els seus efectes i hem vist com la humanitat és capaç d'actuar de manera contundent quan veu el perill davant seu.

Reportatge
Els brots causats a l'Àfrica central per l'Èbola presenten unes taxes de mortalitat d'entre el 55 i el 90%. | OMS/L. Mackenzie

Els brots causats a l'Àfrica central per l'Èbola presenten unes taxes de mortalitat d'entre el 55 i el 90%. | OMS/L. Mackenzie

La COVID-19 ens ha commocionat perquè s'ha plantat al primer món i per això ens sembla tan extraordinària, però no n'és gens. És imperdonable que ens hagi agafat tan a contrapeu. Ha estat la primera gran pandèmia controlada.

Opinió

Després de l'Acord de París aconseguit el 2015, i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les eleccions celebrades a diferents països (elecció de Trump, etc), van fer perdre l'esperança d'avançar prou ràpid en els compromisos per afrontar els riscos associats als límits planetaris. Es va arribar a la convicció que no s'aconseguiria progressar sense un salt cap endavant de les consciències - com proposava sobretot Naomi Klein - encara que això semblava una dolça utopia.

Opinió

Tot i ser totalment legal, les forces de seguretat criminalitzen desplaçaments ciclistes legals i les campanyes de salut institucionals acusen d'irresponsabilitat per l'ús de la bicicleta. Aquests episodis revelen que existeixen prejudicis contra la bicicleta (conscients i inconscients) profundament arrelats: No es considera la bicicleta com un vehicle per al transport i s'assumeix que la persona ciclista està "fent una cosa dolenta", arribant a inculpar injustament i a el marge de les normes que institucions superiors han establert.

Reportatge

Si el món ha vist un futur ombrívol amb l'aparició de la COVID-19, els efectes d'un escalfament global de 3-4 ° C a finals de segle ens presenten un nivell d'incertesa completament diferent, fins i tot en termes de salut. L'acció primerenca, dins d'una agenda de treball a llarg termini, per abordar el canvi climàtic, evitar la destrucció i fragmentació d'hàbitats, revertir la pèrdua de biodiversitat, reduir la contaminació i millorar la gestió de deixalles, serà fonamental per a una recuperació transformadora i ecològica.