Entrevista
Enric Carrera és el professor coordinador de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global de la Universitat Politècnica de Catalunya. La Càtedra, creada l'any 1996 és un dels organismes que més influència tenen en l'establiment del sostenibilisme. La seva tasca està molt relacionada amb el territori, especialment amb els municipis, però també amb els problemes dels països en vies de desenvolupament. Una oferta formativa de pes, que ja es veu en el primer cicle, i una bona direcció estratègica la situen com un actor a tenir en compte, dins i fora de Catalunya.
Entrevista
Xavier Pastor: 'Semblava impossible que s'exhaurissin els peixos, però ara hem vist que és possible'
Cada any, milions de tones de substàncies tòxiques van a parar als oceans del nostre planeta: contaminants orgànics, metalls, residus nuclears, hidrocarburs, aigües fecals... El transport marítim, la pesca, l'oci vinculat al mar o els abocaments des de bucs o instal·lacions terrestres aporten una gran quantitat de substàncies tòxiques que amenacen un dels ecosistemes més rics del nostre planeta. El mallorquí Xavier Pastor és biòleg marí i vicepresident d'Oceana, organització que treballa per protegir els oceans del planeta. Pastor té una llarga trajectòria en la defensa del medi, va ser membre fundador de Greenpeace a l'Estat espanyol i va ser-ne director executiu durant quinze anys. Ha realitzat nombrosos treballs de recerca i divulgació del medi.
Reportatge
Que el petroli s'està exhaurint no és cap descobriment. Els experts en recursos energètics fòssils ho venen advertint des de fa més de mig segle. Tanmateix, la data de caducitat s'ha anat endarrerint gràcies a la troballa de nous jaciments, la reducció dels costos d'explotació i els avenços tecnològics en els sistemes d'extracció, que han posat a l'abast de la humanitat pous que anys enrera no es podien explotar o que no sortia a compte de fer-ho.
Entrevista
La Comissió Europea ha citat Barcelona, Madrid i Saragossa entre les ciutats europees amb més contaminació. L'any 2001 la capital catalana ja sobrepassava la concentració tolerable de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió. Davant aquesta situació, Brussel·les va demanar al govern espanyol que li proporcionés un pla per reduir la contaminació, cosa que encara no ha fet. En aquesta entrevista, l'expert José María Baldasano, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en residus, integrant del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic en inventari d'emissions, i premi Jaume I de Medi Ambient el 1997, critica l'anterior govern per no haver fet els deures i recorda la necessitat de seguir el ritme que imposa Brussel·les per anar millorant progressivament la qualitat de l'aire de les ciutats.
Entrevista
Àlex Tarroja és geògraf i president de l'Associació de Geògrafs professionals de Catalunya. Des del 1992 treballa a l'àrea de cooperació local de la Diputació de Barcelona on coordina diverses col.laboracions amb centres de recerca, de cara a impulsar polítiques territorials des d'una perspectiva socioambiental i de governabilitat en xarxa. Ha estat impulsor del fòrum virtual 'Territori', que agrupa a més de 500 investigadors, i ha codirigit l'Anuari Territorial de Catalunya que va ser presentat recentment.
Entrevista
A Catalunya, el canvi climàtic agreujarà l'estrès hídric, sobretot a les comarques de secà, i podria, igualment, modificar l'aspecte de la costa catalana i reduir les pastures i els boscos a l'alta muntanya. L'augment de temperatura com a conseqüència de l'escalfament global per la intensificació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, a casa nostra provocades en un percentatge molt significatiu pel transport, podria ser superior als 3,5 graus.
Reportatge
El 18 d'abril passat va entrar en vigor la normativa europea sobre etiquetatge d'aliments que continguin transgènics, és a dir, que portin ingredients que han estat modificats genèticament (OMG). Els OMG es produeixen mitjançant la biotecnologia, una sèrie de tècniques científiques amb les quals es fabriquen aliments i productes químics que després s'utilitzen en l'agricultura i la medicina. Els conreus transgènics més estesos són el blat de moro, la soja, la colza, la patata i el tomàquet.