Entrevista
Som testimonis d'una degradació ambiental sense precedents. Fins no fa gaire, però, les religions semblaven ignorar-ho. Afortunadament, les comunitats i els líders religiosos han començat a plantejar-se seriosament quin paper els pertoca davant d'aquesta situació. Ara sembla que el divorci entre espiritualitat i ecologia podria acabar en reconciliació. Sostenible ha arribat a un acord amb Dialogal, Quaderns de l'Associació Unesco per al diàleg interreligiós per publicar conjuntament una sèrie de quatre entrevistes que ens permeten apropar-nos a un tema prou interessant, apuntat ja amb una certa profunditat en l'edició de 2002 de l'Estat del Món.Més informació al número actual de Dialogal.
Entrevista
Jordi Pietx és el director tècnic de la Xarxa de Custòdia del Territori, amb seu a la Universitat de Vic, i que compta amb el suport regular del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i la Fundació Territori i Paisatge. Pietx és l'encarregat de gestionar aquest instrument -la Xarxa- que es proposa extendre aquesta fórmula de conservació que es basa en l'acord voluntari entre una entitat i la propietat de l'entorn natural. De moment, formen part d'aquesta associació una quarentena d'entitats i per ara s'ha aconseguit el suport d'institucions i associacions com la Fundació Natura, la Diputació de Barcelona o el Consorci Forestal de Catalunya.
Entrevista
Josep Puigpelat i Pallarés és responsable de medi ambient, aigua i sectors ramaders i forestals de la Unió de Pagesos. Des del 1300 la seva família ha compartit l'agricultura i la ramaderia amb l'explotació forestal. Una història que forma part de l'herència cultural de Catalunya, on més del 80% dels boscos són de propietat privada i han estat lligats tradicionalment a l'explotació agrícola i ramadera. Aquest estiu, més de 7.000 hectàrees d'aquests boscos s'han cremat. Però Josep Puigpelat, de veu i opinions rotundes, confessa que està cansat de parlar del dia de l'incendi. I exigeix més confiança i respecte cap al món rural.
Reportatge
Una de cada sis persones depèn del peix per a obtenir les proteïnes que necessita, tot i que el 75% de les reserves pesqueres que hi ha al món ha estat explotat fins al límit biològic. De cada 100 persones, prop de 41 viuen en conques hidrogràfiques que pateixen el que es coneix com a tensió hídrica. Gairebé 350 milions de persones depenen directament dels boscos per a la supervivència, tot i que la superfície boscosa ha disminuït en un 46% des dels temps anteriors a l'agricultura.
Reportatge
Darrerament hem sentit a parlar molt del futur reactor experimental de fusió nuclear ITER (sigles, en anglès, de reactor internacional termonuclear experimental), un macroprojecte internacional concebut per assajar les tecnologies implicades en aquesta nova forma de producció energètica. Però el fet que hagi escalat posicions en l'agenda del debat públic no respon únicament a la dimensió tècnica que presenta ni al fet que sigui el projecte internacional més gran després de l'Estació Espacial Internacional.Entrevista
La Carta de Ñuñoa, l'equivalent de la Carta d'Aalborg, és l'eina de que disposen els municipis llatinoamericans que volen treballar per al desenvolupament sostenible. Aquest document intenta definir una estratègia que permeti passar, amb tota l'eficiència possible, de la teoria a la pràctica sostenibilista. Parlem amb Pedro Sabat, alcalde de la comuna de Ñuñoa, a Xile, la ciutat amfitriona de la conferència, que va tenir lloc el mes d'octubre passat.
Entrevista
Gary Gardner és el director de recerca de Worldwatch Institute, una organització de gran prestigi internacional dedicada a l'anàlisi de temes ambientals i de recursos. Aquest llicenciat en ciències polítiques i administració pública, interessat en el fenomen de les religions, ha dirigit l'edició 2003 de l'Estat del Món, que es va presentar dimarts, 11 de març, a Barcelona. El Worldwatch Institute edita anualment aquest llibre, que publica en català el Centre Unesco de Catalunya, i que resumeix, aportant tantes dades com reflexions, quin és l'estat del planeta. Gardner, un home de pulcra afabilitat, fa l'entrevista en un castellà quasi perfecte. En acabar la xerrada, em confessa que "Barcelona, és com Califòrnia però amb cultura".