Reflexió

Consultor ambiental, Membre de la Comissió Mundial d‘Àrees Protegides, UICN
Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
Entrevista
Mariano Marzo és catedràtic d'estratigrafia a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona on imparteix classes de Geologia del Petroli i Recursos. La seva recerca s'ha centrat en les mètodes i tècniques d'anàlisi de jaciments per a l'exploració d'hidrocarburs. Ha participat en projectes sostinguts per les més importants companyies de petroli del món i ha treballat sobre el terreny a indrets com el Mar del Nord, Amèrica del Sud, el Magrib i Orient Pròxim. És autor de 15 llibres així com de nombrosos estudis i articles científics en publicacions de prestigi de l'àmbit geològic com Basin Research o Geology. En un nivell de divulgació més àmpli, ha contribuït a la formació de l'opinió pública amb articles en la premsa d'informació general.
Entrevista
Ariane Arpa dirigeix Intermón Oxfam des de l'1 de Juliol del 2005.Opina que el món seria millor si tothom hi posés el seu granet de sorra. En la seva atapeïda agenda s'hi escriuen les múltiples reunions a les què assisteix, així com els múltiples viatges que fa regularment per controlar els projectes d'Intermón a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Abans de ser la directora general d'Intermón Oxfam va portar el comandament del Departament de Cooperació Internacional d'Intermón Oxfam durant 2 anys. També ha treballat com a consultora d'organització i gestió dins el món de l'empresa privada i ha dirigit dues empreses d'assegurances. És llicenciada en Ciències Polítiques, Relacions Internacionals i Filologia Àrab.
Reportatge
'És possible un altre món? Crec que sí. I crec que, a més, és necessari davant l'accelerada degradació del nostre planeta'. Amb aquestes línies arranca el segon llibre en solitari d'un dels ideòlegs dels moviments socials a Catalunya, l'economista Arcadi Oliveres. Es titula 'Un altre món' i està editat per Angle Editorial.
Reportatge
En un horitzó gens llunyà, les actuals pales dels aerogeneradors passaran dels 55 metres actuals als 70 metres, i la seva potència, dels 2 MW als 5 MW. Igualment, hi haurà sistemes d'emmaguetzamar l'electricitat produïda pels molins gràcies a l'hidrogen, les quals milloraran de forma important la competitivitat de l'energia eòlica, que ara aporta el 20% de l'electricitat al mercat. Per una altra banda, la necessitat de reduir la dependència del petroli ja està portant a un increment de la utilització de biocombustibles, en l'elaboració dels quals s'utilitzen cereals. Quins són els més adequats per a un determinat terreny? Es poden utilitzar restes alimentàries, com les de la indústria de les conserves? A l'hora d'afrontar aquests reptes, a l'hora de respondre aquestes preguntes, el Centro Nacional d'Energías Renovables (CENER) és un actor a tenir molt en compte.