Jordi Sunyer, pioner internacional de la recerca sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica a la salut, i actualment coordinador del Programa d’Investigació de la Infància i el Medi Ambient d’ ISGLOBAL, ha estat l ‘encarregat de fer la cloenda del I Congrés de Qualitat de l’Aire, el qual ha reunit, a Sabadell, prop de 400 persones per debatre com poder fer realitat el dret a respirar aire net a les nostres ciutats.
Més de 170 persones han assistit al sisè Congrés Rubí Brilla pel canvi de model energètic que ha tractat l’autoconsum solar als municipis com a resposta imprescindible a la situació d’emergència climàtica que viu el planeta.
Prop d’un centenar de ponents de relleu científic nacional i internacional han començat a exposar, entre aquest 24 i 25 d'octubre a Sabadell, la darrera hora de l’estat de la qüestió en urgència ambiental, en el marc del Primer Congrés de l’Aire. Fira Sabadell acull aquest primer simposi on es plantegen les eines de gestió i normatives d’implantació urgent per a una millora de la qualitat de l’aire de la societat.
Aquest estiu s'han batut rècords de nivell de contaminació per ozó troposfèric i a Catalunya és on s'han registrat els nivells més elevats de tot l'estat. Segons un informe d'Ecologistes en Acció, el 85% de la població espanyola ha respirat aire contaminat per ozó els últims mesos.
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
París, Berlín o Nova York aposten per l'apicultura urbana, però a Catalunya només ho fa una ciutat, Viladecans
La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.
Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat. En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
