Cada vegada són més els municipis de Catalunya que trenquen amb Agbar i que volen que una empresa pública i propera gestioni la factura de l'aigua que ens arriba a tots a casa. Segons ha pogut saber "Planta baixa", 34 municipis ho estan intentant aconseguir i un dels que més batalla ha presentat els últims anys és Ripollet, al Vallès Occidental.
El document planificarà estratègies per a descarbonitzar la mobilitat de la zona. Està impulsat per l’Ajuntament de Girona i l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de Girona (ATGM) i participen diversos municipis del Gironès.
Un equip científic dels àmbits de les ciències marines i la geografia de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona (UdG), el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) recomana excloure i allunyar els parcs eòlics marins de les àrees protegides de la Mediterrània a causa dels greus impactes que aquestes instal·lacions poden provocar sobre la biodiversitat marina i el paisatge. Aquesta és una de les principals conclusions del treball publicat a la revistaScience of the Total Environment per l’equip en què participa el professor Jordi Solé, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.
Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport d’espècies marines no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics, tant flotants com presents a les platges i al fons marí, de la costa catalana.
Descriure aquesta activitat metabòlica, especialment en aigües profundes de l'oceà, té importants implicacions en el cicle biogeoquímic de l'Hg, ja que aporta informació sobre les raons per les quals s'incrementen els nivells de metilmercuri i, en última instància, pot ajudar a entendre millor les cadenes tròfiques marines i com afecta el mercuri als diferents nivells de la cadena i a la salut humana.
Sense cap mena de dubte, l’estrès hídric a Catalunya s’incrementarà degut al canvi climàtic, amb aquesta certesa parlem amb Xavier Latorre, president del Comitè Organitzador del IV Congrés de l’aigua a Catalunya celebrat recentment. Amb aquesta conversa, arrel del Dia Internacional de l'Aigua, celebrat aquest 22 de març, volem analitzar la situació i perspectives de futur de l'aigua a Catalunya i tenir claredat respecte als reptes i solucions per tenir un abastiment segur i de qualitat, davant la perspectiva d’un canvi global accelerat que demana noves maneres de gestionar aquest recurs vital per la vida, i davant el que Latorre anomena una inmmediata nova edició de la guerra de l'aigua a nivell mundial.
Viladecans treballa des de fa anys per fer front el canvi climàtic i disposa del Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC) amb gairebé 90 accions per reduir les emissions i per adaptar-se als efectes del canvi climàtic. El 2019, davant les evidències de la gravetat de la crisi climàtica, el Ple Municipal va aprovar la Declaració local d'Emergència Climàtica cridant a la implicació dels agents locals a través del Pacte pel Clima.
La comercialitzadora pública d’electricitat 100% renovable sumarà entre els mesos de maig i juny els consistoris de Gavà, Esplugues de Llobregat, Pallejà i Cervelló a la seva xarxa de serveis, que ja arribarà a catorze municipis de l’àrea metropolitana.
El veto següent que s’aplicarà a la zona de baixes emissions (ZBE) serà per als vehicles amb l’etiqueta ambiental groga de la DGT. L’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a treballar en aquesta L'Ajuntament no té un calendari, però vol començar pels vehicles Euro 4, i n'està parlant amb la resta d'administracions
Un informe sobre l’impacte de la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) conclou que la mesura ha evitat al voltant de 125 morts anuals, un 0,8% de la mortalitat total, respecte als valors del 2017. A més, s’han reduït en un 5% els nous casos d’asma infantil (110 casos anuals) i en un 1% els nous casos de càncer de pulmó (15 casos anuals). La implantació va tenir lloc l’1 de gener de 2020 i ha estat marcada per les restriccions derivades de la COVID-19.
