En plena crisi citrícola, la Unió de Llauradors ha elaborat un estudi on identifica més de mig centenar de productes fitosanitaris prohibits per la Unió Europa (UE) que s’utilitzen en el cultiu de cítrics als països de l’Àfrica Meridional. Entre altres, alerten de l’ús del paraquat -un herbicida d’amoni que pot afectar l’aparell digestiu i òrgans vitals-, o del metil-azinfós prohibit per ser altament tòxic per als amfibis, peixos, mamífers, crustacis i mol·luscos.
La Diputació de Barcelona ha cedit 6.087 bancs ecodissenyats de plàstic reciclat als ajuntaments de la demarcació. En total, la Diputació ha destinat 999.974,25 € a l’adquisició d’aquests bancs, que han estat cedits als ajuntaments. A més d’afavorir el reciclatge d’un residu de gran volum i dificultat de reutilització, aquests bancs són elements duradors i permeten visualitzar l’esforç personal en la separació selectiva dels residus.
Un total de 4.595 usuaris han utilitzat les noves línies d’autobús per accedir al Parc Natural – Reserva de la Biosfera del Montseny des de la seva posada en servei el 12 d’octubre passat fins a 31 de desembre de 2018. Les tres línies de transport públic a Fontmartina i Santa Fe, des de Sant Celoni i Mosqueroles, han tingut una utilització mitjana diària de 157 passatgers
La xarxa de calor de proximitat en edificis municipals, a partir de calderes alimentades amb biomassa forestal, és a punt d'arribar al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, en una iniciativa impulsada per la Diputació de Tarragona. Un total de nou municipis de la demarcació, Alcover, el Montmell, Gandesa, Horta de Sant Joan, la Fatarella, la Sénia, Rasquera, Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, seran els primers a beneficiar-se, el proper hivern, d'aquest sistema d'abastiment energètic, més econòmic, sostenible i respectuós amb el medi ambient.
El Pacte per la sostenibilitat de les Falles que desenvolupa la Diputació amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i l’Ajuntament de València té l’objectiu d’estudiar l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i als municipis de les comarques valencianes que també celebren falles.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte AMiCC (Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat), l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.
L’Institut Alzina (Sant Andreu) de Barcelona ha estat el primer de la segona edició d’Enlaira’t. Aquest projecte de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire inicia el 2019 amb 30 estudiants de quart de la ESO reflexionant sobre la qualitat de l’aire a la ciutat, els efectes sobre la seva salut i els missatges que hi ha rere els anuncis de cotxes. Durant la primera sessió, dirigida per l’Alexandra Farbiarz, els i les estudiants han participat de diverses dinàmiques que els han permès debatre sobre què els inspira l’AIRE, sobre la ciutat que volen per a ells i el seu futur i també sobre com el màrqueting i la publicitat ens transmet certs valors (sense ser-ne conscients) amb els que no ens sentim identificats així com missatges equívocs i falsos en molts casos.
Els autobusos urbans de Lleida estrenen cinc nous vehicles amb tecnologia híbrida de la marca Volvo, que permetran rejovenir la flota, formada per un total de 48 vehicles, i fer-la més sostenible, ja que amb aquestes incorporacions gairebé un terç dels autobusos urbans de Lleida tindran motors elèctrics. Les motoritzacions híbrides estan donant molt bon resultat tant d’estalvi d’emissions i consum -fins a un 30% menys de combustible-, com de confort i manteniment.
La Comissió d’urbanisme de Girona suspèn durant un any la tramitació d’instruments de planejament i de gestió i la concessió de llicències d’obra nova en els primers 500 metres del litoral gironí per a projectes situats majoritàriament en terrenys amb pendent. La moratòria impedirà l’execució dels projectes més insostenibles mentre el Departament de TES redacta el nou Pla director urbanístic (PDU) que analitzarà l’ordenació de tots els sòls pendents de desenvolupar.
Entre les accions que s'acaben de dur a terme hi ha la instal·lació de 68 caixes-niu, 58 per a ocells i 10 per a ratpenats i dues rampes en basses per facilitar el cicle biològic dels amfibis. Aquestes mesures formen part d'un pla global per protegir la biodiversitat a la ciutat.
