Les caixes-niu tenen un accés estret que permeten només l'entrada d'ocells petits, dels tipus raspinells i pàrids. Algunes de les caixes són especials per permetre l'estada de rat-penats. Aquests tipus d'ocells i els rat-penats són depredadors dels insectes i mengen immenses quantitats de mosquits.
El passat mes de març es van instal·lar més de 60 caixes refugi per a ratpenats i dragons en arbres, parcs i zones properes als diferents barris de Vilafranca, amb la voluntat de millorar la biodiversitat de la ciutat i afavorir la presència de fauna útil en el control de plagues. La mesura vol millorar la biodiversitat de la ciutat i afavorir la presència de fauna útil en el control de plagues.
El llibre 'Educació ambiental. D'on venim? Cap on anem?' és una revisió de l'estat de l'educació ambiental després de 40 anys de pràctica efectiva. En aquest temps, la societat ha evolucionat extraordinàriament, i la percepció i la gestió del medi ambient s'han transformat de forma excepcional. La publicació fa una mirada crítica i una reflexió profunda per extreure coneixement del camí recorregut i actuar amb més responsabilitat i saviesa en el futur.
El Premi va ser creat per reconèixer públicament la tasca de persones físiques i jurídiques en l’àmbit de la conservació de l’entorn. La data límit de presentació de candidatures és el 4 de maig de 2017, a les 14 h.
Sota el lema “per un Sant Jordi diferent i sostenible” del 27 de març al 7 d’abril es poden portar llibres en bon estat i que no siguin de text a les escoles i biblioteques del barri de Gràcia a Barcelona. Amb tots els llibres recollits dijous 20 d’abril de 17 a 19 h es celebrarà Sant Jordi amb un gran intercanvi de llibre.
Debat i punts de vista sobre la problemàtica del malbaratament alimentari a Catalunya.
La batalla contra la contaminació avança amb mesures contundents, com les que s'han pres a Barcelona o les sentències pel "diesel gate". Però xoca amb poderosos interessos econòmics, que veuen perillar beneficis i llocs de treball. I solucions com el cotxe elèctric troben traves i retards, fins i tot des de les administracions.
A principis de 2017 s'ha realitzat la primera fase del projecte pilot "Gastrofira", consistent en una quantificació del rebuig alimentari generat en el servei de càtering de la Fira de Barcelona durant la celebració d'una important fira internacional.
La formació organitzada per part de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú dins del marc del projecte A21 escolar ha comptat amb la participació de 14 centres de primària i secundària.
La regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, convoquen la segona edició del concurs Idees Innovadores pel Canvi climàtic i viticultura al Penedès.
L'Ajuntament d'Avià s'ha fixat com a prioritat invertir per adequar tots els seus serveis i equipaments a les tècniques més innovadores en matèria d'eficiència energètica, i potenciar que els ciutadans estalviïn energia; per això, s'ha redactat un pla global d'estalvi energètic i ha fet un primer balanç de la feina feta.
L'Ajuntament de Lliçà de Vall impulsa diverses actuacions d'estalvi i eficiència energètica en el marc del seu compromís com a municipi adherit al Pacte d'Alcaldes. Acaba de publicar una Guia per promoure l'estalvi energètic.
La dimensió econòmica del sistema alimentari a l'àrea metropolitana de Barcelona és un estudi que aprofundeix, des d'una visió global, en les característiques del sistema agroalimentari metropolità. L'estudi ha estat encarregat a l'Institut Cerdà per l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB. Es tracta del primer estudi d'aquest tipus que es realitza a l'àrea metropolitana.
Diverses mesures d’estalvi energètic que ha implantat l’Ajuntament de Sabadell han permès rebaixar el consum d’aigua, llum i gas de l’espai públic i els equipaments municipals. L’estalvi ha estat d’una mitjana de 37.000 euros mensuals durant el 2016.
La instal·lació consta de panells fotovoltaics situats en una pèrgola del pati de l'escola pública d'Educació Infantil i Primària de Mollet del Vallès, amb una potència de 20 kWh. La producció anual és de més de 19.000 quilovats-hora i un 65% es podrà aprofitar per al propi consum de l'Escola Sant Jordi. La resta s'injectarà a la xarxa amb la retribució corresponent.