Gustavo Duch és coordinador de la revista: "Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas", també es escriptor i poeta, i sobretot és una de les veus més contundents contra el sistema alimentari global, basat en la sobreexplotació del planeta i els essers vius. Denuncia en aquesta entrevista els privilegis que s’amaguen darrere el concepte d’alimentació sostenible, la manca de polítiques valentes de les administracions i com segueixen recolzant el poder econòmic i el model capitalista i crida a la radical utopia de tornar a inserir-nos en el sistema terra, en la natura.
Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.
Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.
Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.
L’objectiu de la campanya, que duu com a lema “Mercats sostenibles. Adéu als plàstics d’un sol ús!” i que s’inicia com a prova pilot a aquestes tres poblacions, és impulsar la sostenibilitat i reduir els residus de plàstics, especialment els d’un sol ús, mitjançant accions que fomentin la participació ciutadana i que involucrin els clients i els paradistes.
Rubí se suma un any més a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’edició d’aquest any, que se celebrarà del 20 a 28 de novembre, posa l’accent en les comunitats circulars: grups o iniciatives petites, grans, locals o globals que s’organitzen per prevenir residus.
Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.
La doctora Sandra Lavorel és professora d’investigació del Laboratori d’Ecologia Alpina (CNRS) de Grenoble, i està considerada una de les principals ecòlogues d’Europa. El doctor olotí Jordi Bascompte és catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Zuric i director del seu Màster en Ciències Ambientals Quantitatives.
Tot i que s'han aconseguit petits i grans avenços en la lluita contra l'escalfament global, i encara que es manté l'objectiu d'intentar contenir l'augment de la temperatura mitjana de la terra a 1,5 graus, com marca l'Acord de París, moltes qüestions continuen sense resoldre’s i els compromisos segueixen sense tenir prou ambició per assolir aquest objectiu.