Un estudi a Nature Ecology and Evolution revela que la capacitat d’inventar nous comportaments representa per als ocells un clar avantatge evolutiu per fer front a la destrucció dels seus hàbitats, però no sempre suposa cap garantia de supervivència.
La COVID-19 ens ha commocionat perquè s'ha plantat al primer món i per això ens sembla tan extraordinària, però no n'és gens. És imperdonable que ens hagi agafat tan a contrapeu. Ha estat la primera gran pandèmia controlada.
L'aturada massiva de la mobilitat i de les activitats econòmiques a causa del confinament ha provocat una disminució dràstica de les concentracions dels contaminants atmosfèrics principals a les comarques gironines, com ara els òxids de nitrogen, l'ozó troposfèric i les partícules en suspensió PM10.
El 2016, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va aixecar les alarmes sobre l'augment mundial de les epidèmies zoonòtiques. Específicament, ha assenyalat que el 75% de totes les malalties infeccioses emergents en humans són d'origen animal i que aquestes afeccions estan estretament relacionades amb la salut dels ecosistemes.
Si el món ha vist un futur ombrívol amb l'aparició de la COVID-19, els efectes d'un escalfament global de 3-4 ° C a finals de segle ens presenten un nivell d'incertesa completament diferent, fins i tot en termes de salut. L'acció primerenca, dins d'una agenda de treball a llarg termini, per abordar el canvi climàtic, evitar la destrucció i fragmentació d'hàbitats, revertir la pèrdua de biodiversitat, reduir la contaminació i millorar la gestió de deixalles, serà fonamental per a una recuperació transformadora i ecològica.
El Govern ha aprovat una partida de 218.000 euros, d’abast pluriennal, per a la contractació d’un servei d’assistència tècnica que avaluï la vulnerabilitat de les infraestructures de transport de Catalunya davant els impactes del canvi climàtic
La conca del Besòs ens ha deixat una imatge que feia molts anys que no es veia. Es tracta d'una família d'aquests mustèlids, la primera gravació que es fa en una zona on es van extingir durant la segona meitat del segle XX.
Ajuntaments i Diputació ens hem posat en primera línia de la crisi de la COVID-19, gens aliena a l'emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió.
Un dels efectes col·laterals del confinament el trobem a les canonades. Les empreses de desembussaments estan treballant més, sobretot en comunitats de veïns.La farina és el pitjor producte per a les canonades, provoca que s'hi facin més taps.
Sembla que Holanda és el país que amb més força està prenent el desafiament de reestructurar la seva economia a partir del que ens toca viure en el present. En aquest context, 170 acadèmics holandesos han plantejat un manifest en 5 punts per al canvi econòmic post crisi de la COVID-19, basat en els principis de decreixement.
