Un Grup de treball de Nacions Unides posa el focus en les bicicletes com a exemple de solució per a la mobilitat a potenciar en l'escenari post-pandèmic a les ciutats europees.
L'AMB elabora un pla amb propostes per consensuar amb les administracions de cara a la nova mobilitat posterior a la crisi del coronavirus
Una de cada vuit espècies d’animals i vegetals estan en risc de desaparèixer, estem davant del que s'anomena ja la ‘sisena extinció’ de la història de la Terra, segons l’informe que va publicar al 2019 la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), encarregat per l’ONU. Parlem amb Victoria Reyes-Garcia, antropòloga investigadora a l’ICREA de l’ICTA, va participar en l’elaboració de l’estudi de l’IPBES sobre biodiversitat.
Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.
En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.
La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.
Sense abelles perilla seriosament la biodiversitat mundial. És una advertència científica que han començat a prendre seriosament des dels Estats Units fins al vell continent, on el Parlament Europeu ha sortit a el rescat d'aquests insectes, vitals per al cicle biològic vegetal i no només per a la producció de mel.
Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.
Francesco La Camera és Director de Institute of Renewable Energy (IRENA), una organització intergovernamental amb 61 membres d’arreu del món, el seu mandat consisteix en promoure les energies renovables en el món. La Camera ens va explicar, durant la COP-25 quins són els principals reptes de la transició energètica cap a les renovables, i com hem de deixar de mirar el futur amb els ulls del passat i buscar la interconnexió de les xarxes, les smart-grid, la intel·ligència artificial o entendre que el futur dels consumidors serà molt diferent i com el mercat s'haurà d'adaptar a aquesta nova realitat.
Bobadoye Ayodotun és Director General de Global Emerging Pathogens Treatment Consortium (Ghana). Aquesta entitat té com a objectiu millorar la preparació de sectors, de països, i de sistemes a l’Àfrica per afrontar els seus reptes en relació als temes de salut vinculats al canvi climàtic. Bobadoye ens va explicar durant la COP-25 com de fràgil és aquest continent, i de fet tot el món, als impactes sobre la salut dels canvis globals. Tenim la prova amb l'actual crisi de la COVID-19.
