La llúdriga ha tornat a fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat. L'AMB ha captat imatges nocturnes d'aquest mamífer durant els treballs d'anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat, dins les competències de recuperació socioambiental i gestió dels espais fluvials.
El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) 2021 incorpora nous punts d’observació termomètrica i pluviomètrica, una nova metodologia d’anàlisi d’homogeneïtat i amplia el nombre d’indicadors d’extrems. Es pot observar que la temperatura mitjana anual a Catalunya és actualment 1,8 ºC més alta que a mitjans de segle XX i la precipitació disminueix molt lleugerament, però sense mostrar una tendència concloent i el nivell de l’aigua del mar a l’Estartit s’ha incrementat en prop de 10 cm des del 1990.
La campanya s’inclou dintre del marc d’accions de l’Aliança per la convivència L’objectiu és conscienciar la ciutadania de la importància de mesurar el volum als espais exteriors i comunitaris i sensibilitzar sobre els valors del respecte, de la convivència i de la solidaritat Durant l’any 2021 es van realitzar un total de 807 denúncies per l’incompliment d’una normativa que comporta sancions de 150 a 1.500 euros als infractors.
La finca de Can Colomer serà un dels espais en els quals s’implantarà el programa LIFE AgroForAdapt destinat a treballar a favor de l’adaptació de zones agrícoles i forestals per tal que facin front als efectes del canvi climàtic.
Aquest nou model de taxa té en compte els hàbits de separació i de reducció de residus de cada llar i comerç, deixant enrere la taxa única per tothom
“El temps dels grans discursos ha acabat. És el moment de l’acció, i l’acció es demostra amb els pressupost”. Amb aquesta contundència Xesco Gomar, president de la Xarxa i diputat d’Acció Climàtica, mostra el seu compromís per recolzar el lideratge dels municipis en la transició energètica o la gestió de residus. Ens parla en aquesta entrevista, arrel de la 22a Assemblea de la Xarxa, dels 70 milions d’euros del pla Renovables 2030, ja invertits en més de 130 projectes municipals o la necessitat accions supramunicipals per recolzar l’acompliment dels objectius europeus de reciclatge.
Oriol Serratusell és regidor de Medi Natural, Salut Pública i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Parlem amb ell de la Declaració de Montcada per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients aprovada per la Xarxa en la seva 22a Assemblea,. Ens explica la situació de Montcada amb la situació de barraquisme al Pla de Besos, i els aprenentatges que poden treure altres municipis de la seva experiència.
A Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac, li brillen els ulls quan parla de la seva ciutat. Li agrada posar de relleu que, malgrat la seva ubicació, Montcada no és una cruïlla, sinó un indret amb patrimoni, cultura i una gran riquesa natural gràcies als rius que travessen el seu terme. D’aquesta riquesa i dels seus reptes ens va parlar arrel de la celebració a Montcada, el passat 15 de juny de la 22a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
El rector de la UB, Joan Guàrdia, i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, han signat un conveni de col·laboració en el marc del projecte de Renaturalització del Riu Besòs i una de les seves principals estratègies, la creació d’un Refugi de Biodiversitat.
La Comissió Europea va adoptar aquest 22 de juny diverses propostes capdavanteres que tenen per objectiu restaurar els ecosistemes del continent i recuperar la natura i la biodiversitat, de les terres agrícoles als mars, els boscos i els entorns urbans. A més, la CE també proposa reduir l’ús i els riscos dels plaguicides químics en un 50% el 2030 com a molt tard. Unes propostes fermes per continuar en el camí del Pacte Verd Europeu per millorar la resiliència i la seguretat del subministrament d’aliments a la UE i al món.
