La biogeoquímica Rosalind Rickaby estudia les interaccions que es donen a l'oceà entre biologia, geologia i química, així com les adaptacions dels organismes prehistòrics als canvis climàtics del passat. Actualment, un dels seus reptes professionals consisteix a aconseguir incrementar la capacitat de captura de CO2 atmosfèric de l'oceà.
Es desviarà l’actual canal de drenatge cap a l’est, el que permetrà crear una llacuna central de grans dimensions amb illes, de gran interès per atreure espècies d’aus.
Científics del Grup Antàrtic de l'Agència Estatal de Meteorologia acaben de fer públics els resultats d’un estudi recent la principal conclusió del qual confirma, per primera vegada, que el canvi climàtic és capaç d’amplificar una onada de calor al continent antàrtic. El treball conclou que la probabilitat d'experimentar una onada de calor semblant a la registrada el 2020 ha augmentat deu vegades des del període 1950-1984, en gran mesura com a resultat del canvi climàtic.
El corriol camanegre ha nidificat a la desembocadura de la Tordera després de dècades. A més, la psammòfila capironat marí, una espècie considerada en extinció, ha germinat a la zona protegida. Les mesures de gestió i protecció de l’espai han afavorit que aquestes dues espècies de fauna i flora recuperin espais a la zona de Malgrat de Mar.
El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL). L’estudi conclou que des de 1976 fins avui la producció de bolets s’ha reduit de forma moderada i, a més, preveu que aquesta tendència s’intensificarà fins l’any 2100 com a conseqüència de l’escalfament global.
L’última jornada ha comptat amb representants de la Comissió Europea, Ministeri, Generalitat i cinc comunitats autònomes més 1.500 persones, el rècord en les quatre edicions, han presenciat les ponències i debats durant les tres jornades del fòrum gironí.
La principal novetat és que els contenidors d’orgànica i resta estan tancats i només es poden obrir amb una targeta personalitzada.
Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.
Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.
A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.
