De l’onada a l’emergència, de la diversió a la por, la incertesa i la vulnerabilitat. Ha de ser aquest el debat pel que fa al canvi climàtic? Hem de triar entre indolència o pànic? Europa comença a semblar-se massa als EUA en el seu debat polaritzat i caldrà parar atenció al que passa a altres regions del món.
El sector ambiental s’esgarrifa pels nous anuncis de Damm, “Acte I. Ànima” i “Acte II. Amants”. A Twitter – la xarxa que sentencia amb 140 caràcters- centenars de comentaris negatius: que si “greenwhasing”, que si generació d’envasos, que si contaminació del mar i, fins i tot, que si morts al Mediterrani. Fora del sector, el que seria la ciutadania “normal”, milers de comentaris positius.
Les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona. I, fins i tot, s’han fet servir perquè una AMPA d’una escola catalana posi en valor la seva funció i demani més participació.
La transició energètica, efectivament, son cent reptes en un, si no més. Comencis per on comencis, ja sigui per la vessant tecnològica, ambiental, social, laboral o financera; les preguntes es multipliquen al primer pas. Si, a més, li afegim el seu caràcter d’urgència, la transició energètica esdevè un repte majúscul que tensiona els ritmes necessaris perquè sigui justa per a totes.
S’estan duent a terme grans campanyes de desinformació i en contra de les bondats dels vehicles elèctrics amb arguments poc fonamentats (...) mentides i mites que només fan que demonitzar el vehicle elèctric i allargar una necessària transició per abandonar definitivament les energies fòssils
“Canvi climàtic: l’empremta humana” Aquest era el prometedor títol del reportatge que va emetre el programa “30 minuts” de TV3. La promesa però, va generar decepció i indignació per l’enfocament, el missatge i el contingut. És un de tants dels que s’han produït que apuntalen el Business As Usual. Des d’una pretesa neutralitat i asèpsia, donen veu a “totes les parts” que no fan una crítica profunda i estructural sobre l’empremta humana a la Terra.
L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius
La seua ampliació implica seguir apostant per una mobilitat insostenible, amb eixos diners es podria executar gran part d’una malla ciclista i per a vianants metropolitana que connectés la ciutat i els pobles entre ells, i a la vegada amb els polígons industrials i grans superfícies comercials
Afortunadament no tothom ha optat per acatar que ens en anem en orris. A Fixing the Future una cinquantena de ponents d’arreu del món va comunicar els projectes que porten a terme per passar a l’acció, canviar el futur i preservar el món.
Els dies de la canícula ens posen cara a cara amb les nostres contradiccions. La sequera i la calor extremes desperten reflexions i pors sobre el clima i els seus canvis. Però, alhora, l’emergència es gestiona agafant un avió per anar de vacances, engegant l’aire condicionat o regant plantes i gespa