Es vol amb esta nova proposta generar sinergies favorables al correcte i racional ús dels recursos disponibles per a avançar cap a una economia circular i sostenible. El sistema d'ús és senzill perquè resulte còmoda i pràctica la utilització del sistema de recàrrega.
La Cimera Social pel Clima ha estat una cimera alternativa a la COP25, un moviment ciutadà, format per prop de 400 col·lectius que pertanyen a moviments indígenes, joves i organitzacions ecologistes. La cimera ha aconseguit treballar al voltant de 350 activitats, amb el lema "Més enllà de la COP25: els pobles pel clima", i amb l'objectiu de la justícia climàtica i per tant els drets humans. Reproduïm a continuació el comunicat final d’aquesta cimera, d’on s’extrau el seu anàlisi del que ha estat la COP25 i els reptes de futur.
Amb aquesta Declaració, la ciutat reconeix l'absoluta necessitat de mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 graus centígrads, un repte que haurà de passar, durant la pròxima dècada, per reduir de manera dràstica els nivells d'emissió. La declaració reconeix l'eco-dependència i interdependència de la nostra espècie i assenyala una situació de col·lapse. L'Ajuntament inclou un pla d'acció i un procés de compromís ciutadà per adherir-se al document.
És el municipi de tot l'Estat amb més amiant per habitant i ara, per primer cop, es recullen dades a l'interior dels blocs de pisos
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.
La cimera aprova un document final on, malgrat les expectatives de les darreres setmanes, només es reclama als països "més ambició" per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle
Aquest 2019, davant el repte global del canvi climàtic, els primers ministres de tots els països nòrdics es van prometre convertir la regió en la més sostenible i integrada del món pel 2030. Una promesa del Consell Nòrdic que ha volgut mostrar fermesa a la COP25 i que genera admiració alhora que algunes crítiques internes.
Un cop acabat el període d’al·legacions, el text articulat de l’ordenança que regularà la zona de baixes emissions (ZBE) a partir de l’1 de gener de 2020 ja és definitiu i es presentarà a les comissions i al Ple municipal d’aquest mes per a l’aprovació final. L’ordenança incorpora una nova moratòria, enumera els vehicles singulars que podran circular per la ZBE i especifica la quantia de les multes per les sancions lleus, greus i molt greus.
Segons dades de l'Agència Catalana de Residus, el 40% del plàstic es destina a fabricar envasos i embalatges. És possible omplir la nevera sense omplir també el contenidor amb aquests embolcalls? La resposta és sí, com demostra el grup Residu Zero d'Osona, en què els integrants fan la compra en determinats comerços NO amb cistell sinó amb tupper!
