L'acció portada a terme en aquest espai ha aconseguit a més la recuperació d'espècies de peixos, ocells, mamífers i fins tot i papallones, al mateix temps que ha suposat la recuperació de nombroses espècies vegetals i l'eliminació d'altres espècies exòtiques, invasores en aquesta zona.
A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar
Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació. Les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Per tant en zones amb alta concentració de contaminants interessarien els arbres perennes pel fet de treballar retirant contaminants tot l’any.
La contaminació atmosfèrica redueix la fertilitat i fa que s'aconsegueixin menys embarassos fins i tot si es fan servir tècniques de reproducció assistida. Així ho demostra una tesi doctoral, un estudi fet amb dones de Barcelona i Girona, que mostra que les partícules en suspensió redueixen les possibilitats d'aconseguir un embaràs amb FIV. La tesi doctoral ha estat presentada al I Simposi Internacional sobre Dieta, Estil de vida i Fertilitat celebrada al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
L'informe de l'Organització Meteorològica Mundial sobre l'estat del clima mostra un augment d'emissions i una acceleració dels efectes de l'escalfament global
El proper 9 de desembre, els municipis de les comarques de Barcelona estaran presents a la COP 25, la cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, hi presentarà les polítiques de lluita municipal contra el canvi climàtic que s’estan portant a terme des del món local i que tenen la seva concreció al Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l’Energia.
En el seu desè any, l'informe Emissions Gap avalua els darrers estudis científics sobre les emissions actuals i actuals estimades de gasos d'efecte hivernacle; ho comparen amb els nivells d’emissions permesos perquè el món avanci en un camí de menys cost per assolir els objectius de l’Acord de París. Aquesta diferència entre "on és probable que estiguem i on haurem de ser" es coneix com a bretxa d'emissions.
D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial, els nivells de gasos d'efecte hivernacle responsables del canvi climàtic han assolit un nou màxim. Aquesta tendència continuada a llarg termini fa que les generacions futures s’enfrontin a impactes cada cop més severs del canvi climàtic, incloent la pujada de temperatures, el clima més extrem, l’estrès hídric, l’augment del nivell del mar i la interrupció dels ecosistemes marins i terrestres.
S’ha constituït a L’Hospitalet la Taula d’Emergència Climàtica, integrada pels grups polítics de l’Ajuntament, tècnics municipals, entitats veïnals, socials i ambientals, i altres agents de la ciutat compromesos amb el clima i la salut. Amb la seva creació, es dona compliment a la moció sobre l’emergència climàtica aprovada per unanimitat al Ple municipal del passat mes de setembre.
El diòxid de carboni és el principal gas d’efecte hivernacle, però l’estadística de l’INE feta pública, inclou també com han evolucionat altres gasos responsables de l'escalfament global del planeta, com el metà (CH4) o l’òxid nitroso (N2O). Així, les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera es redueixen el 2018 un 1,9%, les de N2O cauen un 2,8% i només augmenten les de metà un 0,1%.
