Productor i fill de productors de fruita, Josep Lluís Escuer, coneix en profunditat el sector agrícola i els seus reptes. Parlem amb Escuer, com a representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la qual aglutina unes 200 cooperatives repartides per tot el territori, amb un facturació de 1.700 milions, dona feina a uns 4.500 treballadors a les centrals i 35.000 pagesos. Defensor de la producció integrada, en aquesta entrevista analitza alguns factors que contribueixen al malbaratament alimentari, així com algunes solucions.
Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental. Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!
Isaac Peraire és sociòleg de formació i expert en direcció estratègica de la col·laboració públicoprivada. Ha estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès. És també autor i coautor de diverses publicacions. Des del juny del 2021 dirigeix l’Agència de Residus de Catalunya. Parlem amb ell de la problemàtica del malbaratament alimentari, i com s’ha reaccionat des de l’administració, en concret de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya i el Pla de Profit.
La problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari es pot enfocar des de múltiples perspectives. La Fundació Espigoladors, des que va néixer l’any 2014, l’ha entès com una conseqüència del sistema agroalimentari industrialitzat que impera avui en dia i que tant s’allunya de la sostenibilitat i la resiliència. A través del seu model centrat principalment en l’aprofitament alimentari, l’entitat ha volgut donar una resposta unitària a diverses conseqüències d’aquest sistema agroalimentari tals com la falta d’accés a una alimentació saludable i sostenible, i la falta de connexió entre els entorns rurals i urbans.
Laura Reñaga és enginyera i actualment treballa a la Direcció de serveis de neteja i gestió de residus de l’Ajuntament de Barcelona. La seva feina està dedicada, entre d’altres a la prevenció de residus a la ciutat. Ens explica en aquesta entrevista els projectes més reeixits en aquest àmbit i els reptes que vol afrontar el nou Pla Residu Zero de Barcelona.
Des de la nostra tasca de formigueta, el Pont Alimentari ajuda a conscienciar sobre el malbaratament alimentari i contribueix a reduir-lo mitigant el seu impacte ambiental, social i econòmic. Ara bé, la nostra tasca apunta només un dels problemes generats per aquest sistema agroalimentari descabellat. Cal repensar-lo urgentment de manera que sigui ambientalment més sostenible, més saludable i que garanteixi a tothom un alimentació suficient i adequada.
El context socioeconòmic dels darrers anys i l’augment de famílies que han entrat en situació de pobresa, ha fet que l’ajuntament de Sant Just hagi impulsat el projecte “A Sant Just, l’escola cuina, menja, aprofita”, un projecte per prevenir el malbaratament alimentari fomentant l’aprofitament dels excedents dels menjadors col·lectius de Sant Just.
El Recooperem és una iniciativa de prevenció del malbaratament alimentari i de reducció de residus, amb l'objectiu de donar una oportunitat als aliments, especialment a tots aquells aliments cuinats que són saludables i que són de qualitat. Al mateix temps, és una iniciativa d'acció social i de cohesió social ja que busca redistribuir i reintroduir nous aliments per a que es consumeixin entre la ciutadania, especialment entre aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica.
Fa una setmana l'IPCC va publicar el sisè informe on alertava que els impactes de la crisi climàtica són globals i més intensos del que es creia. Jofre Carnicer, un dels autors espanyols del treball, adverteix que, per superar aquest repte “majúscul”, en els propers 20 anys es necessiten canvis no només als governs, sinó també als nostres comportaments de consum, cultura i hàbits de vida.
El canvi climàtic induït per l’ésser humà està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de milers de milions de persones a tot el món. Les persones i els ecosistemes amb menys capacitat de fer front a la situació ja són els més afectats, afirma la comunitat científica a l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat aquest 28 de febrer. La comunitat científica alerta que el món s’enfronta a múltiples riscos climàtics que viurem durant les properes dues dècades, i que al Mediterrani han comportat a dia d’avui un escalfament de d’1,5°C (per sobre de la mitjana global, 1.1. ºC).
