L’Ajuntament de L’Hospitalet i Red.es instal·laran sensors en edificis distribuïts per tota la ciutat, en el marc del projecte pilot d’intel·ligència en edificis de L’Hospitalet (PIEL’H). Es recolliran dades que s'utilitzaran per establir accions per millorar la salut de les persones, disminuir la contaminació i optimitzar els recursos d'aigua i electricitat, entre d'altres.
Un total d'onze escoles de Barcelona plantaran maduixeres amb l'objectiu de mesurar la contaminació de l’aire a la ciutat. Aquests centres educatius formen part del projecte municipal "Refugis Climàtics a les Escoles", que pretén omplir la ciutat d'espais adaptats a les altes temperatures on la ciutadania s’hi pugui refugiar quan hi hagi pics de calor.
Bosc de la vida - Setmana Europea de Prevenció de Residus from Ajuntament de Parets del Vallès on Vimeo.
El bosc de la vida és una activitat adreçada als alumnes de les escoles de Parets del Vallès i que s'ha celebrat durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus
Go Zero Waste App és una aplicació que et permet localitzar botigues a granel i productes lliures de plàstic a prop teu. També t'ajuda a desenvolupar hàbits sostenibles que incidiran en la teva generació de residus, com portar sempre una ampolla d'aigua reutilitzable sobre.
L'Espai Vilawatt de la Gent a Viladecans ha completat el seu primer cicle de tallers sobre eficiència energètica. Al llarg de les 9 sessions els assistents han après a gestionar l'energia. A més, per premiar l'esforç dels participants, Electrodomèstics Calbet ha sortejat dues rentadores i un rentavaixelles de classe A. En els propers mesos arrencarà una nou cicle de tallers de l'Espai Vilawatt de la Gent adreçat a un públic adolescent. I és que Vilawatt és també el compromís de Viladecans per lluitar contra el canvi climàtic.
Ha estat la primera d’un seguit de sessions que s’oferiran aquest curs 2019-2020 a l’alumnat de primària i secundària d’una vintena d’escoles del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. L’activitat servirà per sensibilitzar els alumnes sobre el canvi climàtic, els incendis, les energies renovables i la importància de la gestió forestal sostenible.
L'Agenda 2030 i la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptats per part de les Nacions Unides l’any 2015, marquen l'agenda internacional i, per primera vegada, incorporen als Governs Regionals i Locals com a aliats de primer ordre per a la seva consecució. Granollers, arribat el final del període de vigència de l'agenda local aprovada l'any 2009, obre un nou camí per establir objectius i indicadors de seguiment de forma integrada en les polítiques sectorials públiques, en el qual ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.
L'Area Metropolitana de Barcelona dona a conèixer el Pla de millora de la biodiversitat dels parcs i platges metropolitans en un resum gràfic.
El Consell Comarcal té entre les seves prioritats per aquest mandat l’impuls de la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el conjunt de les estratègies i polítiques territorials. Per aquest motiu s’ha iniciat un procés que permeti la implicació dels representants institucionals i el conjunt de treballadores i treballadors, conèixer l’abast, la implicació i l’aplicació dels ODS en tots els àmbits de decisió, desenvolupament i gestió del Consell Comarcal.
Miquel Ortega és físic i doctor en ciències ambientals, amb el suport de la Fundació ENT, analitza tot el que té a veure amb la contaminació al web contaminacio.net. Aquí un breu resum de la Zona de Baixes Emissions, amb informació rigososa i de qualitat.
El paviment solar de l’empresa Sorigué ha estat el guanyador del repte ‘Paviments generadors’ llançat per i.lab, l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per accelerar la innovació urbana sostenible i social.
Es busquen iniciatives realitzades per associacions, entitats, empreses, autònoms o grups de persones que actuen en l’àmbit metropolità de Barcelona que apostin pel canvi d’hàbits cap la mobilitat sostenible en bicicleta, i que tinguin en compte l’impacte social i ambiental del seu projecte.
L’Ajuntament de la Pobla de Segur ha decidit deixar d’utilitzar ampolles i gots de plàstic a les dependències municipals per reduir els plàstics d’un sol ús. Fins ara, aquests productes es feien servir per al consum dels treballadors i treballadores del consistori i també a les sessions plenàries, juntes i reunions del consistori.
Actualment hi ha 521 depuradores actives a Catalunya per recollir i tractar l’aigua residual i millorar ambientalment l’estat dels rius, aigües subterrànies i litorals
El passat dia 21 d’octubre, l’Institut Miami va rebre el Primer Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica (EAAE) pel desenvolupament del projecte Hort-galliner escolar.
Llençar les burilles al carrer, enterrar-les a la sorra de la platja, utilitzar els escocells dels arbres com cendrers o tirar-les pel clavegueram té uns impactes nocius sobre el medi ambient i la salut. La majoria de burilles són fetes d’acetat de cel·lulosa, un plàstic no biodegradable que triga una mitjana de 10 anys a desintegrar-se. El sol pot partir les burilles en residus més petits i això fa que siguin més perillosos perquè es barregen més fàcilment entre l’aigua i la terra.
Des de l’any 2019, Ecologia Urbana i Política Alimentària Urbana de l’Ajuntament de Barcelona estan promovent una alimentació sana, justa i sostenible a Barcelona plantejada des de la sobirania alimentària.
Segons un informe elaborat per l'ONG WWF, la regió del Mediterrani és la quarta productora de plàstic del món. En total, genera uns 24 milions de residus plàstics cada any i l'equivalent a 33.800 ampolles d'aigua es llencen cada minut al mar. Les xifres són certament alarmants i, per contrarestar-les, és necessari un esforç conjunt entre poders públics i ciutadania. És per això que, en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit impulsar la campanya PlàsTICS, amb l’objectiu de conscienciar sobre l’impacte dels nostres petits gestos i hàbits quotidians sobre la problemàtica generada pel consum de plàstics d’un sol ús.
Les principals administracions públiques de les Terres de l’Ebre han aconseguit reduir substancialment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en haver-se dotat d’un instrument administratiu i tècnic potent com l’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre (AETE).
Una infografia de la publicació Capgros explica de forma senzilla i esquemàtica tot el que necessites saber sobre la instal·lació dels punts de recàrrega per si estàs pensant comprar-te un cotxe elèctric o te l’acabes de comprar.
Es tracta d'un d'habitatge construït amb materials sostenibles i que a més garanteix un estalvi en subministraments, el consum energètic de la casa es mou entorn els 20 euros al mes, un cost molt petit comparat amb el de la resta d'habitatges.
Els documentals, gratuïts, es projectaran els dissabtes 9 i 16 de novembre a la sala Sociocultural
L'Escola Cervantes està d'enhorabona ja que ha estat una de les deu escoles seleccionades per tal de transformar l'espai escolar en un refugi climàtic obert a la ciutadania. Les obres començaran entre el maig i el juny del 2020, i els caps de setmana, les instal.lacions de l'escola restaran obertes per al veïnat amb l'objectiu de poder gaudir d'un espai fresc i còmode al barri.
És possible crear un futur segur per al clima amb les energies renovables: L’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) ens proposa afegir-nos al canvi amb aquesta campanya.
Anàlisi i visualització de les dades del consum energètic de la ciutat per explorar les dinàmiques i les causes dels patrons de consum als teixits urbans. El següent estudi presenta els resultats d’una primera exploració micro-territorial de les dades de consum elèctric real del municipi de Rubí i com aquestes es relacionen amb les diferents característiques dels habitatges, els edificis, la trama urbana i l’estructura poblacional de cada zona, de cada parcel·la, de cada illa de cases, per produir consums desiguals.