La taula s’ha constituït amb un doble objectiu consensuat per totes les parts. Per una banda, es pretén aportar solucions en les matèries de les quals la competència és directa dels participants, com convenis, adaptacions legislatives i regulacions laborals i, per l’altra, poder traslladar conclusions de la taula a altres entitats no vinculades directament a la gestió de l’aigua en qüestions com la morositat, la pobresa energètica, la vinculació d’increments salarials de les empreses públiques a la Llei de Pressupostos de l’Estat, entre d’altres.
L’objectiu principal és garantir la transició cap a una mobilitat més segura i, al mateix temps, sostenible, saludable, connectada i automatitzada a tot Catalunya.
Catalunya ha perdut en les últimes dues dècades el 25 per cent de la fauna salvatge. Les espècies autòctones més afectades han estat les dels rius, llacs i aiguamolls, històricament sobreexplotats i contaminats. Com la llúdriga. Gràcies a la reintroducció d'aquesta espècie als Aiguamolls de l'Empordà i als rius Muga i Fluvià fa 25 anys, aquest mamífer protegit hi ha tornat a habitar de manera estable.
Grans ciutats d'Epanya, Bèlgica, Itàlia i França encapçalen el rànquing de morts associades al NO2, mentre que la major mortalitat atribuïble a partícules fines es troba a Itàlia, Polònia i la República Txeca.
L’estret de Messina és l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món, amb més d’un milió d’objectes per quilòmetre quadrat en alguns punts. Així ho constata un nou article publicat a la revista Environmental Research Lettersi que signen els experts Miquel Canals i Georg Hanke. El treball alerta que el volum de brutícia abocada als mars podria superar els tres bilions de tones mètriques en els pròxims trenta anys.
El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie d’importància crítica a Europa, tant ecològica com econòmica, i és la pedra angular dels boscos d’Escòcia. Des del CREAF hem intervingut en una recerca pionera sobre com es recupera de sequeres extremes, liderada per la Universitat de Stirling.
A Sostenible.cat ens comprotem amb l'Agenda 2030 i publiquem un nou especial monogràfic, i també hem creat un nou apartat 2030 a la web per cercar els continguts de l'Agenda 2030 en general i en funció d'un ODS de partida.
Els entorns escolars amb més trànsit generen més problemes respiratoris als nens i problemes en l’aprenentatge. És per això, que el grup de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria demana pacificar els entorns escolars i reduir al màxim l’exposició dels nens a la contaminació.
40 escoles de Barcelona han tallat els carrers de Barcelona aquesta tarda per exigir un entorn pacificat. És una reclamació també de la Societat Catalana de Pediatria, que diu que calen mesures urgents per millorar la qualitat de l'aire a prop dels centres educatius. La Montse Lorenz ha anat als carrers per saber com es vivia aquesta reivindicació entre els pares, mares, nens i nenes.
L'acord del Consell Metropolità dona el tret de sortida al procés per definir el model per a 13 municipis metropolitans, amb la participació dels consistoris. L'acord estableix que l'AMB creï una comissió d'estudi amb l'objectiu d'arribar a assumir aquests serveis en el termini màxim de 2 anys.
