Fridays for Future Sant Cugat ha dissenyat un pla d'estratègia de política local amb més de 60 mesures per fer front a la crisi climàtica. La comissió d'estratègia política de l'entitat les presentarà a la Taula d'Emergència Climàtica de la ciutat i avisa que s'encarregarà de 'pressionar els polítics i polítiques' del consistori perquè les apliquin.
L’estat de conservació de les praderies de posidònia de les Balears és bo, encara que no és òptim. És una de les conclusions de l’informe dels anys 2017-2019 de la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) començarà a multar els cotxes contaminants que se saltin les restriccions de la ZBE Barcelona el 15 de setembre del 2020. Les primers multes seran només a cotxes i motos particulars, les sancions a furgonetes, camions i autocars arribaran a partir de l’abril del 2021.
El tex limita per primera vegada els plàstics d'un sol ús, obliga els establiments a oferir aigua de l’aixeta als clients, prohibeix els cosmètics i detergents que continguin microplàstics afegits i la destrucció d'excedents no venuts de productes no peribles, com ara tèxtils, joguines, aparells elèctrics, etc. La nova norma també estableix objectius concrets pel que fa a les mesures de prevenció en la política de residus i fixa objectius més ambiciosos de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals, i entre d’altres, habilita les comunitats autònomes a articular un mercat per la reutilització de substàncies o objectes, com a impuls de l’economia circular.
Amb aquest programa, que té una dotació de 70.000 euros, l’Àrea d’Acció Climàtica vol reconèixer els papers actius de la iniciativa civil i la ciutadania associada en la protecció del medi ambient, especialment a projectes d’educació ambiental sobre emergència climàtica, conservació dels ecosistemes aquàtics i prevenció dels residus, especialment dels plàstics.
Bangladesh, país de 170 milions d’habitants, amb la intensificació d'inundacions, sequeres, pluges torrencials, i grans ciclons és un dels països que està patint més l'impacte del canvi climàtic i un dels més vulnerables en el futur. Munjurul Hannan Khan, secretari del Ministeri de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic es mostra especialment indignat pel fet que els països desenvolupats, responsables en gran part del canvi climàtic, no estan oferint recursos, capacitat, tecnologia i coneixement als països en desenvolupament perquè es puguen adaptar al canvi climàtic, tot i el seu compromís d'assumir la responsabilitat climàtica.
Els objectius són configurar un sistema de transport eficient, augmentar la cohesió social promovent que la mobilitat arribi a tots els col·lectius, tenir en compte la salut i la seguretat de la població i redirigir totes les accions a una mobilitat més sostenible. El Pla de Mobilitat comptarà amb una estratègia que defineixi el model i les mesures a seguir a curt, mitjà i llarg termini.
El sector del turisme afronta l'estiu amb incertesa a causa de la crisi econòmica que està causant la pandèmia del coronavirus. Després d'un llarg confinament, la població vol sortir de casa i la indústria turística busca maneres d'oferir solucions que permetin unes vacances segures i sostenibles. Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en desenvolupament del turisme i en turisme electrònic (e-turisme) exposa la tensió que hi ha actualment sobre la taula: mantenir el model turístic de masses actual, majoritàriament contaminant, o apostar per un canvi cap a una alternativa que vetlli per l'entorn. Ara més que mai, assegura, és el moment d'introduir hàbits nous i fomentar el turisme nacional i rural.
La crisi del coronavirus posa d´actualitat plantejaments com els de la “vida senzilla”, el “bon viure” o la ”slow life”, que fa dècades que proposen models d'èxit i qualitat de vida alternatius al consumisme. Toni Lodeiro analitza què ens passa quan la vida frenètica s'atura i tenim la possibilitat de mirar cap a dintre, quins canvis personals i globals poden esdevenir després d'un periode de reflexió sobre la nostra vida i el món que volem.
En un quart de segle, entre 1990 i 2014, els boscos de Catalunya han patit un descens generalitzat de la seva capacitat de capturar diòxid de carboni (CO2), que arriba gairebé al 17%. Així mateix, l’aigua blava, la pluja que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers, s’ha reduït fins a un 29%.
