El final del període de confinament total de la població i la tornada a la feina d’alguns sectors, barrejat amb una meteorologia no tan propícia com la d’ahir, ha contribuït a un augment notable de la contaminació per partícules de NO2.
Les dades de l’últim cens elaborat pel Departament de Territori amb el suport dels Agents Rurals i voluntaris, situa la població en 14.302 individus, enfront dels 15.552 del 2019
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
La Marató d’Emergència Climàtica és una campanya de sensibilització i de bones pràctiques en l’ús i el consum d’energia i aigua que destina l’estalvi econòmic aconseguit a projectes per donar resposta a l’emergència climàtica. En aquesta tercera edició s’han estalviat electricitat, gas i aigua per un import equivalent a 106.501 euros.
En els propers deu anys la sostenibilitat, el canvi climàtic i les noves tecnologies seran els motors d'un canvi en la manera de desplaçar-nos a les grans metròpolis, en detriment del transport privat.
El Clúster de la Bioenergia de Catalunya i el CREAF signen un conveni de col·laboració per tal de promoure la recerca i la innovació en la gestió forestal sostenible, amb la finalitat d’aconseguir un equilibri entre l’extracció de biomassa forestal,el desenvolupament òptim i la conservació dels valors naturals de les masses forestals.
El confinament per la pandèmia ha coincidit amb els mesos en què habitualment les entitats organitzen més accions d’educació ambiental, i seguiment i conservació d’espècies. La mesura pretén donar suport a les entitats més afectades per la paralització de l’activitat derivada de l’emergència sanitària, amb subvencions que oscil·laran entre els 3.000 i 25.000 euros per entitat.
Els sismòlegs de l'Observatori Reial de Bèlgica (ROB) estan analitzant les conseqüències sísmiques de l'aturada de l'activitat humana al seu país: han trobat una reducció de l'anomenat "soroll sísmic" com a conseqüència dels canvis d'hàbits que ha provocat la lluita contra la COVID-19.
Senglars al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa o dofins saltant a la costa d’Arenys. Estan els animals recuperant l'espai? Segur? Per saber-ho Joan Rueda ha consultat un seguit d'experts, alguns neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i defensen que el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi. No obstant, alguns animals, com els ocells rapinyaires en podrien sortir molt beneficiats del nostre silenci. També hi ha un impacte al mar, si aquesta aturada es prolongués almenys dos mesos, seria previsible que els hàbitats comencessin a recuperar-se.
L’investigador del CREAF ha estat escollit membre del grup de treball sobre ecosistemes terrestres i aigües continentals del International Arctic Science Committee IASC. Aquesta entrevista indaga sobre els reptes d’aquest compromís i sobre vulnerabilitat de l’Àrtic al canvi climàtic.
