L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a pacificar els entorns de 200 escoles de la ciutat fins al 2023 amb el programa Protegim les escoles. En aquest mandat, el consistori preveu invertir 10 milions d’euros per reduir el trànsit i guanyar espai públic en 120 centres educatius. Els 80 restants també tindran millores als entorns a partir d’altres projectes com les superilles o el Pla de barris.
El pla divideix el territori de les conques internes en 18 unitats d’explotació en funció de la font de proveïment d’aigua, fixa un total de cinc escenaris, preveu l’adopció de mesures molt abans de l’entrada en escenaris que impliquin restriccions d’aigua.
Eduard Furró és enginyer i divulgador. El seu últim llibre La transformació del sistema energètic. Recursos, raons i eines es presenta com una doble eina de comprensió i d’acció a l’entorn del canvi de paradigma que estem vivint en l’ àmbit energètic. Furró ens ofereix, en aquesta conversa, una visió de l’evolució dels models energètics lligada al context polític, socioeconòmic i cultural i es mostra força crític amb la manca d’un veritable pla estratègic a Catalunya per impulsar la transició cap a les renovables.
L'ordenança que regularà les restriccions de trànsit perquè els vehicles més contaminants no puguin circular pel nucli urbà de Sant Cugat serà una realitat durant el 2020. S'emmirallarà en la que es posarà en marxa a Barcelona a partir de l'1 de gener i que afectarà aquells cotxes que no disposin d'etiqueta ambiental de la DGT.
Els arbres que poblen la trama urbana de Barcelona s'escullen en funció a diversos criteris, entre els quals les seves propietats per capturar contaminants atmosfèrics
Segons dades de la plataforma Eixample Respira, 227 de les 750 escoles de Barcelona superen, en horari escolar, els nivells de contaminació recomanats de mitjana anual (40 µg/m3). Són el 30 % dels centres educatius de la ciutat i el 92 % en el cas del districte de l’Eixample. Per pal·liar els efectes, el districte ha impulsat diverses mesures, entre les quals, la pacificació dels entorns de tots els centres escolars.
El grup de científics que avaluarà l’eficàcia de la zona de baixes emissions (ZBE), que va entrar en vigor el 2 de gener, inclou experts en salut, qualitat ambiental i mobilitat, i està coordinat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El primer dia laborable i amb activitat escolar des de l’entrada en vigor de la mesura, el trànsit s’ha reduït un 2,4% a l’interior de la ciutat.
Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals demostra que els rius són la principal font de contaminació dels oceans per microplàstics. Una part prové de la degradació de plàstics més grans, però d'altres s'utilitzen en aquesta forma en productes cosmètics o higiènics.
El projecte ha anat implicant diferents sectors per obtenir més dades del dofí mular i sensibilitzar la població i els professionals
Les àrees verdes residencials poden protegir contra la mortalitat prematura per totes les causes, segons una revisió sistemàtica i una metanàlisi realitzades per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L’anàlisi proporciona evidència científica robusta sobre l'impacte que té l’increment de les àrees verdes a les ciutats sobre la mortalitat prematura.
