La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el vicepresident segon de la Diputació, Marc Castells, han presentat aquest dilluns el projecte de les Vies Blaves, per recuperar la llera del riu Llobregat i els seus principals afluents, l'Anoia i el Cardener.
Selvans va naixer l’any 2007 com a iniciativa per protegir una primera xarxa de boscos madurs, a través de la compra de drets de tala. Avui, 9 anys després, integrats a Acció Natura han aconseguit propiciar que la Generalitat estigui treballant en la catalogació i protecció d’una xarxa de boscos madurs molt sòlida, que arribarà al 3% de la superfície de bosc català i que inclourà per primera vegada a l’Estat una xarxa de boscos terapèutics integrada al sistema sanitari de salut i que serà també un motor econòmic per les àrees forestals. Ens ho explica Jaume Hidalgo Colomé, enginyer forestal i responsable del projecte.
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inaugura, a la seva seu al port de Vilanova i la Geltrú, el primer túnel acústic d’ús no militar destinat a estudiar l’impacte sonor de l’activitat humana en els ecosistemes marins i a recuperar-ne l’equilibri acústic natural en els oceans.
Aquest 21 de juliol, s’han iniciat les obres del carril bici que unirà Barcelona i Esplugues de Llobregat, una intervenció projectada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), d’acord amb l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i l’Ajuntament de Barcelona. En un futur, aquesta intervenció ajudarà a connectar de manera ininterrompuda i per vies ciclables els àmbits del Llobregat i del Besòs, tot travessant la ciutat de Barcelona.
L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), ens dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, i la Fundació del Món Rural han presentat aquest 20 de juliol, en una jornada que ha tingut lloc a Sort (Pallars Sobirà), el primer estudi amb propostes per millorar la gestió dels béns comunals i ampliar el rendiment que en treu la comunitat de veïns beneficiària, apropant la capacitat de decisió al territori. Entre elles, es proposa la creació de la figura del Comú per administrar-los, és a dir, que els pobles d’un municipi que disposin de béns comunals propis es constitueixin en Entitats Municipals Desconcentrades.
Els espais verds són beneficiosos per la salut, física i mental, en totes les franges d’edat. Els estudis que darrerament es multipliquen sobre el tema no deixen lloc a dubtes ni elucubracions: ens cal passar més temps en contacte amb la natura. Als adults i, sobretot, als infants. A l’hivern sovint ens és complicat: la impossible conciliació de feines i horaris escolars, les tardes curtes que conviden a aixoplugar-se i fugir del fred i un ritme trepidant que massa sovint no ens deixa temps ni per respirar. Però ara que arriba l’estiu s’han acabat les excuses i és el moment de recarregar les piles. Les piles verdes, per a ser exactes.
Un estudi en el que ha participat el CREAF ha trobat que les altes temperatures i la baixa pluviositat provoquen una descoordinació entre l'època de floració i l'època de vol de les papallones. Els moments de màxima floració i d'abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada.
Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han descobert una nova espècie de papallona, Spialia rosae, endèmica de la península ibèrica. Es tracta d’un fet excepcional ja que a Europa no es descrivia cap espècie nova de papallona des del 1993. Ha passat desapercebuda tots aquests anys degut a que és una espècie críptica i no es pot diferenciar a simple vista de la seva espècie bessona, la Spialia sertorius. Els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista Molecular Ecology.
Dues Nits d'estels (el passat dissabte 9 de juliol i divendres 5 d'agost), Poesia als parcs (divendres 9 de setembre) i la Gran festa del parc (diumenge 20 de setembre) són els actes centrals de la 24a edició del programa cultural Viu el parc, al Parc Natural del Montseny. Les activitats, tanmateix, s'han iniciat al juliol amb la celebració d'exposicions, festes i concerts.
Les marmotes del Pirineu, extingides fa uns 15.000 anys, es van reintroduir a diverses zones del Pirineu francès entre els anys 1948 i 1988, on ràpidament es van establir i van colonitzar gairebé tota la cara sud del Pirineu. Inicialment, es van alliberar prop de 400 marmotes fundadores, que en poc temps van arribar a formar una descendència de 10.000 exemplars. Per tant, malgrat la manca de seguiment i la baixa diversitat genètica de les poblacions estudiades la reintroducció ha estat molt reeixida i les marmotes han aconseguit colonitzar el Pirineu.
