Com hauríem de calcular les emissions de CO2 d'un país? Comptant només les que es produeixen dins del territori o sumant també les que es generen en fabricar els productes forans que consumeixen els seus ciutadans? Dos científics dels EUA han intentat donar resposta a aquestes preguntes creuant les dades de distribució mundial d'emissions amb les de comerç per sectors, i la conclusió és significativa: els països rics externalitzen més d'una tercera part del CO2 generat en produir els béns i serveis que consumeixen els seus ciutadans. Xina és el principal receptor d'aquestes emissions: gairebé una quarta part del seu total nacional es deu a la producció de béns que surten de les seves fronteres.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va atorgar l'Etiqueta ecològica de la Unió Europea a 14 noves empreses durant l'any 2009, l'increment interanual més gran a Catalunya des de la creació d'aquesta certificació europea l'any 1992, fins el punt que ja acumula el 82% dels atorgaments d'aquest distintiu a tot l'Estat espanyol.
En aquest sentit, només sis comunitats autònomes disposen d'un organisme competent per gestionar sol·licituds de l'Etiqueta ecològica de la Unió Europea, motiu pel qual la Generalitat ha atorgat, de manera subsidiària, l'ecoetiqueta a disset empreses d'altres comunitats.
El Servei Meteorològic de Catalunya acaba de publicar l'avanç del Butlletí climàtic de l'any 2009, que mostra com el 2009 ha estat càlid a gairebé tot Catalunya i sec a la majoria de comarques, especialment als dos extrems del litoral i prelitoral.
Pel que fa a les temperatures, l'any 2009 ha estat un dels més càlids de les darreres dècades -només per darrere dels anys 2006 i 2003-, amb una temperatura que ha estat entre 0,5 i 1,5 ºC superior a la mitjana climàtica a gran part del país.
Quant a les precipitacions, i comparant els valors de precipitació recollida durant l'any amb la mitjana climàtica, l'any ha estat sec a la major part del país. Concretament, la precipitació acumulada ha quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica al tram final de l'Ebre i a les comarques de l'extrem nord-est, on fins i tot hi ha alguns punts on s'ha recollit menys del 50% de la mitjana climàtica, com ara al peu de la serra de l'Albera.
El canvi climàtic podria comportar la pèrdua de fins a un 30% del cabal dels rius catalans en 60 anys, segons l'estudi Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, fruit del treball conjunt entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'experts del món científic i universitari. A mitjà termini (entre els anys 2020 i 2040), la reducció de les aportacions mitjanes als rius ja estarà al voltant del 5%, i vindrà acompanyada d'un increment de la variabilitat estacional i d'un augment de la freqüència dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.
Aquesta reducció de cabals inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura, els canvis de cobertura vegetal en àrees extenses, amb l'augment de l'evapotranspiració, i la reducció de les reserves d'aigua al sòl, amb la reducció de l'eficiència en la infiltració.
